Quan la terra parla

Ahir, 20000 persones plenaven els carrers del centre de la Ciutat de València en la manifestació convocada pel col.lectiu Compromís pel Territori. Per segona vegada, en poc més d’un mes, després de la manifestació del 6 de maig per commemorar la desfeta d’Almansa, els carrers del Cap-i-Casal eren un clam. No és casual, que les dues convocatòries, amb un itinerari idèntic, siguen de les més nombroses de l’any.

Tampoc és casual però, la capacitat de mobilització de la societat valenciana en un moment tant dur per a la nostra existència. Als col.lectius presents (més d’un centenar), els sindicats i els partits polítics (en un pretés segón pla) ens unia la necessitat d’articular una resposta per alleujar el plor de la nostra terra feta bocins. La necessitat d’una moratòria urbanística que ens permeta la reflexió, l’estudi, la creació i la implementació d’un nou model urbanístic, responsable, coherent i sostenible per damunt de tot.

Als col.lectius presents, cal agrair-los la tasca de denúncia, de lluita dia a dia, de mobilització dels qui normalment tendeixen a quedar-se a casa, la capacitat de dir prou, que la terra és nostra i ningú ens la pot prendre. La indignació ofegada per una mar de formigó deixa lloc a la reacció davant l’agressió a un dels nostres patrimonis més preuats: el nostre territori. La sensació de pèrdua, sovint ratlla la literalitat, amb expropiacions arbritàries i arreu, que hipotequen el futur del nostre present i sobretot d’un futur tant proper com incert. Només la lluita i de decisió d’aquests ciutadans (amb tots els sentits que pot tenir la paraula) ens ha permés coneixer, poble a poble, cada nova ganivetada a la nostra realitat.

Avui però, un dia per a la reflexió i el silenci mediàtic de molts dels mitjans, cal clamar més fort que mai, i amb la legitimitat dels milers de persones que van plenar els carrers de la meua ciutat, per un nou model i un nou futur. Un nou futur que ens permeta, ara sí, gaudir del bé més preuat d’un poble, la terra que ens ha vist nèixer.