Cap a l’Acampda Jove (I)

Avui he iniciat com a Portaveu de les JERPV, una sèrie d’actes de presentació de l’Acampada Jove de les JERC arreu del País Valencià. La meua primera parada ha sigut Crevillent, al Baix Vinalopó, ben aprop del final del nostre país. La premissa era, si més no, curiosa, un acte de les joventuts d’un partit en el casal de la gent gran del poble. Tanmateix, més enllà de la suposada llunyania entre joves i majors allà, mentre els grans feien les seues classes de balls de saló de cada setmana, ens unía una sensació que desborda qualsevol tendència política: l’alegria de viure.

L’Acampada Jove, arriba aquest 2006 a la seua onzena edició i repeteix l’escenari de l’any passat, Sant Celoni, Vallès Oriental. Durant 4 dies, decenes de milers de joves (l’any passat 36.000) tindrem la sort de compartir un espai de llibertat, reflexió, construcció nacional, i perquè no, festa, molta festa. Ara, unes setmanes abanss, tinc la sort de començar a gaudir de l’interés de decenes de joves valencians en acudir a l’acampada, i sobretot de trepitjar el territori, poble a poble, comarca a comarca, coneixer realitats i problemàtiques que puguem resoldre, i altres que potser quedaran fora del nostre abast , però per les quals farem front comú.

Aquesta il.lusió, però, és compartida, tal i com he pogut comprovar, tot just després de la presentació de l’acampada a l’acte de presentació de la candidatura d’Esquerra a Crevillent encapçalada per Joan-Miquel Tomàs, al qual desitge molta sort en aquesta aventura. Una il.lusió que només ens fa pensar en una cosa: El futur és nostre.

–