Una ciutat de cartró pedra

A una setmana de l’inici de la cinquena trobada mundial de les Famí­lies, València pateix una metamorfosi tant falsa com costosa. Després de la crida de l’Alcaldessa de la Ciutat milers de valencians guarneixen els seues balcons amb banderes vaticanes i espanyoles. Una vegada més, la majoria de valencians no tenen cap complexe a fer seua una identitat aliena, qualsevol menys la pròpia. Alguns, desconfiats de mena que som, veiem en tota aquesta maniobra un acte més de precampanya electoral del PP, que segurament preveu un desplegament de càrrecs del partit que farà feredat.

-
En el capí­tol de drames econòmics, cal afegir la despesa en margarides de color blanc i groc que decoren el Pont de les Flors de la ciutat. Els que hi passem per anar a la facultat hem vist com unes saní­ssimes flors de colors roig i taronja eren susbstituides i arraconades del gran event pel color dels seus pètals. Mantenir un dramàtic paral.lelisme amb l’exclusió social de molts individus pel mateix motiu, de ben segur que no li resultarà difí­cil al lector. A aquesta despesa que sembla insignificant però voreja el milió d’euros a l’any, caldrà afegir la cobertura mediàtica de la televisió pública del Paí­s Valencià . Sense dades oficials (com en la resta d’àrees), RTVV ha anunciat que subcontrarà a Mediapro la cobertura mediàtica de tot el sarau, tot just una setmana després d’acomiadar 100 treballadors alguns dels quals portaven treballant a l’ens públic des del seu inici al 1989 encadenant contractes d’obra sense cap estabilitat laboral. Per si encara queda algún optimista en el radi d’acció d’aquest bloc, val a dir que RTVV va tancar l’anterior exercici econòmic amb un dèficit de 163 milions d’euros (deuen anar molt cares les pel.lí­cules d’indis i vaquers que, en castellà , omplen la graella del canal públic).

.
La trobada de les famí­lies, ja va mal plantejada de bon principi. Trobada de quines famí­lies? pare, mare, fills, iaia, gos i xalet a Marina d’or? On queden les famí­lies monoparenalts, les homoparentals, les parelles de fet, les que de fet són parella, les que trien viure en cases separades, les que trien no tenir fills, o adoptar-los. En un Estat Laïc, com pretesament som, totes les famí­lies importen, i no les que tenen la benedicció (mai millor dit) d’un individu de dubtós prestigi.

.
La ciutat de València, espera, amb una calma tensa i una eufòria continguda, l’arribada dels peregrins. Mentrestant ha exclatat una guerra obrta als balcons de la meua ciutat. Partidaris del papa amb banderes vaticanes, espanyoles, retrats del pontí­fex galàctic, membres de la plataforma “jo no t’espere” que ja han distrbuit 8000 banderoles, i com sempre hi ha gent que va la seua, hi ha balcons que encara llueixen banderoles del Llevant U.D., a qui des d’aqui vull felicitar pel seu ascens a primera divisió. Una guerra de plàstic, tela i naftalina que no ens evitarà ser, un cop més, una ciutat de cartó pedra.

.