Més que un festival

El cap de setmana passat, Sant Celoni, ens acollia per segona vegada per celebrar l’Acampada Jove de les JERC. Aquesta segona edició ens havia de servir per consolidar el nou espai després de tants anys a Arbúcies. Durant 3 dies i escaig, Sant Celoni va estar prés per decenes de milers de joves amb ganes de passar-ho bé sense deixar de banda el vessant més reinvindicatiu de la trobada. Aquest any, era també el meu segon any a l’organització de l’Acampada Jove, una feina intensa però feta a gust per sentir-te partícep d’un projecte que funciona a cada pas endavant que fas. Aquest any a Sant Celoni ens hem trobat 38000 joves i una pluja còmplice. És poc vist, d’una pluja (en alguns moments intensa) que cada dia de l’acampada pare dos hores abans dels concerts de l’Espai Independència, com si hagués pactat una treva amb l’organització. Malgrat tot, algunes activitats de l’Espai Llibertat, Espai Socialisme i fins i tot l’acte polític central es van veure afectats d’una manera o altra per l’imprevist.

.
He tingut la sort de viure l’Acampada Jove des de dos vessants. L’edició del 2004 com a visitant i les dues últimes com a organització, i sincerament em quede amb la segona visió. Tres dies de treball colze a colze amb altres militants de les JERC, perquè l’acampada funcione el millor possible, però també coneixent les realitats del projecte arreu dels Països Catalans. Aquesta coneixença es va traslladar dissabte també a un dinar amb els companys de les territorials del Camp i de les Terres de l’Ebre, on inevitablement acabàrem arreglant el món davant d’un trist cafè. Després d’aquell moment de llibertat, però, vam tornar a ser conscients dels kilòmetres i kilòmetres de desert que ens queden encara per recòrrer, això sí, ben acompanyats.

.
Parlar de l’Acampada Jove de les JERC és parlar d’un festival consolidat, d’un espai de llibertat marcat amb roig (mai millor dit) al calendari.38.000 assistents són un bon motiu per seguir treballant, però em quede amb una altra xifra, 487. No diu res així, ni tant sols és espectacular, però són els militants de les JERC que van fer possible aquesta acampada. A tots ells i elles gràcies, són molts motius per continuar treballant, dia a dia, comarca a comarca, per alliberar els Països Catalans.

.

Cap a l’Acampada Jove (II)

.

A menys d’una setmana per a l’Acampada Jove, els preparatius per a la trobada van a un ritme trepidant. Aquesta setmana, ha aplegat les últimes presentacions del festival arreu del País Valencià. Aquest any hem augmentat el nombre de presentacions i de presència de publicitat de l’acampada arreu del territori. D’aquesta manera ja superen el centenar les persones que s’han posat en contacte amb les JERPV per pujar a l’acampada jove amb els autobusos organitzats.

.

El seguit de presentacions també ens han servit per conèxer decenes de joves valencians i les realitats de diversos pobles i ciutats com Sueca, Elx, Tavernes o la Ciutat de València. Indrets castigats per l’especulació en alguns casos, per trasvassaments, per línies d’alta tensió, i en el pitjor dels casos governats, com la ciutat de València, per una colla d’irresponsables. Aquesta experiència, m’ha fet adonar de la necessitat de trepitjar el territori molt més sovint i amb bastanta més intensitat durant els propers mesos. Coneixer la realitat de cada lloc és l’única manera de poder donar respostes a les necessitats dels joves d’arreu del País Valencià.

.

L’Acampada Jove aquest any, i amb una major presència dels valencians, aplegarà un any més decenes de milers de joves d’arreu dels Països Catalans. Un espai de llibertat, on no hi ha lloc per a les pressions de les NNGG del PP que reclamaven que Soziedad Alkoholica no participaren a l’acampada. Les mateixes pressions que intenten entrebancar el procés de Pau al País Basc, en una estratègia més adreçada a mantenir el seu suport electoral que atendre les necessitats del poble basc.Com és lògic les JERC han fet cas omís a les pressions i el grup estarà present una vegada més a l’Acampada Jove, una trobada que de ben segur es consolidarà un any més com a referent en el calendari de festivals.

Descarrilament de la consciència

A risc de ser qualificada d’oportunista, d’aprofitar-me de la tragèdia i altres mentides així, no puc evitar postejar sobre l’accident del metro d’aquest migdia a València. 35 persones fins al moment (possiblement alguna persona més es deixarà la vida d’una manera innecessària) han mort a la línia 1 del metro. La línia és la més antiga de la xarxa de metro de la ciutat. De fet, es va reciclar una línia anterior de tren com a metro i recorre les comarques de l’Horta i la Ribera.

.
Avui mateix s’han fet saltar a la llum pública les denúncies per la manca d’inversió en les línies de metro, que fins i tot van desembocar en una vaga dels treballadors per denunciar l’estat de les línies i l’antiguetat de les instal.lacions. A més la línia 1 des de Paterna fins a Llíria (Camp de Túria) només té un tram de via única que impedeix una major freqüència en els trens i fa durar un trajecte de 25 km vora 50 minuts, exactament igual que quan la via del metro era la via del “trenet” en els anys 60. L’augment de les línies arreu de València ens els últims anys, s’ha fet sense la compra de nous combois el que no permet fer el manteniment necessari dels trens i tindre unitats de reserva en cas d’avaria. A més la manca de combois impedeix augmentar-ne la freqüència, alentint el servei.
.
Totes aquestes denúncies, en no ser escoltades i ateses fan que l’accident que ha colapsat les consciència dels valencians de la mateixa manera que els transports, no siga sorprenent. Les estranyes prioritats d’un Consell abocat al papa i l’America’s Cup, s’han endut per davant la vida de molts treballadors, i joves, i encara podem pensar que hi ha hagut sort; un accident d’aquest tipus enmig del curs escolar haguera tingut unes conseqüències impensables. Des d’aquí només puc solidaritzar-me amb totes les víctimes i implicats, però al mateix temps la meua consciència ciutadana no podria descansar (i encara així serà difícil) sense exigir les responsabilitats pertinents a qui “només” es demana treballar per tenir cura dels valencians

Aterratge a la realitat

Després d’un cap de setmana fora de la ciutat de València, la tornada ha sigut com altres vegades un aterratge forçós a la realitat. Només baixar del tren a l’Estació del Nord, un grup de “voluntaris” (a sou) repartien informació sobre la V Trobada de les Famílies només en castellà. El trajecte cap a casa ha estat totalment custodiat per decenes de banderoles amb els colors vaticans a cada fanal (una gran feinada si tenim en compte que València és una de les ciutats amb una major contaminació lumínica). Almenys ens queda el consol, segons informava un diari “provincià” que una coneguda empresa d’embotits ha elaborat per a l’event una mortadela groga i blanca per mantenir ben alimentat al personal
.

El diari amagava entre els seus fulls altres desagradables sorpreses…anuncis de la televisió pública del País Valencià (àlies Canal 9) on es formulava l’equació malèfica d’aquests dies : papa i llengua castellana. Ja ni tant sols tenen el remordiment de consciència de fer-ho en les dues llengües oficials. O bé la confirmació de que el Consell, malgrat les peticions d’una moratòria urbanística, continua devorant el nostre territori.
.

Una menció especial, i més dolorosa, requereix el nou atac patit per la llibreria de la Universitat de València situada a la vora de la Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà. Aquest calorós matí de diumenge acollia la desagradable sorpresa de noves pintades amb lemes del tipus “som valencians, mai cagalans”, “fora catalanistes” i altres afirmacions envoltades de passat i caspa. Des d’aquí solidaritzar-me amb la Universitat que en els darrers mesos ha patit atacs a les seues instal.lacions i agressions a alguns dels seus membres. Com sempre, la unió perfecta entre la complicitat de la nit, i la impunitat policial, ha permés a aquests individus actuar amb total llibertat.
.

Malgrat els entrebancs, cal seguir treballant amb més força que mai, pel que ens creiem i fem nostre. Un projecte cada cop més fort i cohesionat que de ben segur contribuirà a treure de l’ostracisme les nostres comarques.