Aterratge a la realitat

Després d’un cap de setmana fora de la ciutat de València, la tornada ha sigut com altres vegades un aterratge forçós a la realitat. Només baixar del tren a l’Estació del Nord, un grup de “voluntaris” (a sou) repartien informació sobre la V Trobada de les Famílies només en castellà. El trajecte cap a casa ha estat totalment custodiat per decenes de banderoles amb els colors vaticans a cada fanal (una gran feinada si tenim en compte que València és una de les ciutats amb una major contaminació lumínica). Almenys ens queda el consol, segons informava un diari “provincià” que una coneguda empresa d’embotits ha elaborat per a l’event una mortadela groga i blanca per mantenir ben alimentat al personal
.

El diari amagava entre els seus fulls altres desagradables sorpreses…anuncis de la televisió pública del País Valencià (àlies Canal 9) on es formulava l’equació malèfica d’aquests dies : papa i llengua castellana. Ja ni tant sols tenen el remordiment de consciència de fer-ho en les dues llengües oficials. O bé la confirmació de que el Consell, malgrat les peticions d’una moratòria urbanística, continua devorant el nostre territori.
.

Una menció especial, i més dolorosa, requereix el nou atac patit per la llibreria de la Universitat de València situada a la vora de la Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà. Aquest calorós matí de diumenge acollia la desagradable sorpresa de noves pintades amb lemes del tipus “som valencians, mai cagalans”, “fora catalanistes” i altres afirmacions envoltades de passat i caspa. Des d’aquí solidaritzar-me amb la Universitat que en els darrers mesos ha patit atacs a les seues instal.lacions i agressions a alguns dels seus membres. Com sempre, la unió perfecta entre la complicitat de la nit, i la impunitat policial, ha permés a aquests individus actuar amb total llibertat.
.

Malgrat els entrebancs, cal seguir treballant amb més força que mai, pel que ens creiem i fem nostre. Un projecte cada cop més fort i cohesionat que de ben segur contribuirà a treure de l’ostracisme les nostres comarques.