Mitges vacances

Fa un parell de dies començaven les anhelades vacances d’estiu. Tot i que el curs es va acabar fa ja mes i mig, fins ara no havia acabat de treballar. Tot i això aquest estiu les vacances aniran a mig gas, les estones de platja o lectura, aniran acompanyades de petites escapades per començar a lligar activitats per al proper curs, o coneixer nous companys que, d’arreu del territori, s’interessen per la feina que fem.

.Alguns companys, com a mi mateix, ens ha costat molt parar aquest any, supose que estem impacients de tants reptes com tenim per assolir en el proper curs polític. La nostra primera contesa electoral (i per duplicat), un any per endavant amb molts més companys, amb més projectes, amb més mans per fer front a tants problemes que ens hipotequen el benestar, però que mai ens prendran la il.lusió per la feina que fem.

Pocs dies enrere, vam prendre la que potser és una decisió clau. Unànimement, decidiem el camí que creiem més valent i més adient per seguir d’ara mateix fins al 2007. Volem un pacte complet, il.lusionant, valent, amb un projecte, i només teniem per davant un pedaç, que no feia front a la demanda del poble valencià, que arraconava l’àmbit municipal i les grans ciutats, tant maltractades com és conjunt del nostre torturat territori. No ens veiem en un “apanyo”, còmplice de possibles pactes amb la dreta en l’àmbit municipal. Lluny dels sectarismes dels que segurament interessadament serem acusats, no es tracta de fugir d’un pacte, sinó de més pacte.

Així, d’ací unes setmanes, estrenarem llibres i apunts, però la nostra il.lusió serà la de sempre, la que fa anys que ens mou a seguir endavant, perquè, la nostra terra, mai fa vacances.