Guerra Seca

Avui, tornant d’uns dies de descans fora de la Ciutat de València, creue l’Ebre amb el tren una vegada més. Per casualitat , en aquest moment llig un article d’El Punt (comprat Barcelona, per païr els kilòmetres i els retards per les obres de l’AVE amb major fluidesa), sobre les preocupants taxes de reserves hídriques de les nostres comarques. Una peça a part, recorda els retrets i els insults que els polítics valencians s’intercanvien, com si fóra un pati d’escola, per la gestió de l’altre de l’aigua.

Els uns, no donen cap treva al territori, malvenen el futur sense remordiment i s’erigeixen en guardians de la solidaritat entre pobles, clamant al cel (en nom de les immobiliàries) el retorn del Trasvassament de l’Ebre. De l’altre costat, un PSPV feble, com sempre, que avala la decisió del govern central d’aturar l’obra (encara que amb un altre color polític al govern central no hauria oposat massa resistència) però que és absolutament incapaç de protegir les seues pròpies comarques del trasvassament del Xúquer (disfrassat amb un canvi de traçat però igualment perillós en les seues conseqüències). Al bell mig dels retrets, com sempre oblidada, una realitat que boqueja desesperada buscant l’alè entre el ciment, i el refresc entre les piscines que ofeguen la nostra qualitat de vida.

L’altre dia, fent endreça, vaig trobar la samarreta de la Plataforma en defensa de l’Ebre, i vaig tindre la sensació al moment de desar-la a l’armari de nou, al costat de la de Xúquer Viu, que encara haurà de patir una segona batalla pel riu. El fantasma del projecte ressona dia sí dia també amb amenaces “populars” de tornar-lo a posar en marxa en arribar al govern, i el nus del logotip d’un dels moviment socials més reeixits dels últims anys, se’m reprodueix a la boca de l’estòmac. Dos rius en lluita, dos rius en perill, dos drames paral.lels amb un final dubtós, i tant paral.lel com incert.

L’Ebre, en un dia grissot i de màniga llarga, no brilla com altres dies. A la Ribera, els camps d’arròs que el Xúquer cobreix d’aigua, reflexen el cel i el neguit dels qui comparteixen amb ell la vida. Mentrestant, aquesta vesprada d’estiu, els joves independentistes continuem treballant per constuir un futur amb ells.

.

……………………….………………………………………