Pirates amb corbata i sense

Avui he anat al cinema. Fins aquí tot normal, i segurament massa poc trascendent com per fer un post al bloc. Per a més dades he vist Pirates del Carib 2 (en castellà, no us emocioneu abans d’hora tampoc), una d’aquelles pel.lícules que mai et poden decebre, simplement perquè no esperes res més que passar una estona desconnectant de tot i menjant crispetes (ja em perdonareu els cinèfils més apassionats i eterns aspirants a exterminar la ingesta de rosetes a les sales de cinema del món).

Aquest matí, com cada matí he desdejunat notícies amb una tassa de colacao (si, el café encara no és part de la meua curta vida). Com cada dia he llegit el diari en paper que es compra a casa, no és el meu preferit, ni tant sols és en català, però mon pare el té per costum des de sempre i ja és un element quotidià més de la casa. Com a projecte de periodista que sóc (en el crític equador de la carrera), cada dia a més del diari de paper, consulte molts diaris, i blocs a la xarxa per tindre una visió global d’on estic.

Un dia més em trobe una notícia sobre un càrrec electe del PP, alcaldes imputats a Eivissa, per la construcció il.legal d’habitatges (gens socials per cert) en sól protegit. Una pàgina més enllà trobe la imputació de l’alcalde d’Alacant (i sí sorpresa, candidat a la reeleció després de la lluita fraticida entre campistes i zaplanistes pel poder), per no licitar un aparcament abans d’atorgar la contrata adjudicat a l’anomenat “rei d’Alacant” Enrique Ortiz. Seguisc llegint i sorpresa, Xàtiva té el mateix panorama.

El paral.lelisme doncs, és inevitable, i fa comprendre com les sales de cinema es plenen de gent buscant aventures de pirates. Ara, també ixiria més barat comprar el diari, o navegar per la xarxa. La única diferència es que uns pirates van en vaixell i usen l’espasa, els altres en cotxe oficial, amb corbata i usen els nostres diners.