Carta Oberta (revisada)

Falten pocs dies per a l’11 de setembre, com cada any els diferents organitzacions escalfen motors preparant actes arreu del Principat. Revisant escrits he recuperat un text publicat al Racó Català pocs dies abans de la diada de l’any passat (llavors escriure en un espai com aquest no era, ni tant sols, un projecte). He pensat de tornar a publicar aquí, fer parada i fonda i tornar a posar al lloc les idees.

.
Aviat arribarà l’11 de setembre. Un dia que suposadament hauria d’estar dedicat a no oblidar el que hem perdut i construir de nou els Països Catalans. Tanmateix ens trobem amb un clima que no convida per res a moure un dit per aquesta terra. Ara mateix ens trobem atrapats entre un història que espera que siga reconduida i un futur que resta en venda. I enlloc de treballar cap endavant les colzades són constants.
.
.Al mateix temps que ens volem allunyar tots plegats del capitalisme ferotge que patim dia a dia , ens trobem sotmesos a una de les pautes més agressives del sistema: la competitivitat. El continuu tira i arronsa de ser més fort, o l’estupidesa de creure’s posseidor d’una veritat absoluta que no existeix. Acostumats a veure’ns pressionats i fins i tot agredits pel veritable enemic l’espanyolisme tant a la dreta com a l’esquerra, qualsevol dia ens podem veure sorpresos per l’atac d’un company, independentment de sigles, que es crega amb la força de poder coartar la llibertat d’algú. Aquí ningú és més que ningú, i tant de bo algun dia us ho pogueu creure. Només aquell dia començarà la construcció d’una veritable països Catalans units. Només la unitat ens donarà la força que ens cal.

.
Aquests dies volen cassoles i plats i ganivets a l’ambient. Seria un moment magnífic per engegar-ho tot a rodar i unir-se a l’enemic. Donar-los la raó a aquells qui no creuen en res, que s’estimen més tenir un dvd a una mica de dignitat. Però no, no ho faré. Aquesta terra té alguna cosa que t’atrapa i no et deixa que l’abandones a l’incertesa dels resignats. Els poetes sempre ens han servit de referència i ara és un bon moment per citar a Miquel Martí i Pol…i es que tot està per fer i tot és possible…

si encara hi creiem.

València, 5 de Setembre de 2005″

.

.
Després d’un parell de lectures em done compte que no canviaria res. És ben cert que un any han passat moltes coses, que evidentment evolucionen. Hem viscut episodis lamentables com els demencials fets del fossar de l’any passat, o el bloqueig d’una manifestació el passat 25 d’abril, però també dies d’aquells que no s’obliden mai com el 18 de febrer quan els carrers de Barcelona van fer creure (no sé si per un sol dia) que avançàvem per fí. Ara s’acosta una nova diada de l’11 de setembre on tornaré a acudir, i que serà una nova oportunitat per demostrar que és possible seguir creient.

.
Salut i independència ! (tant me fa d’on vingueu)