Qui insulta a qui?

 

Aquests últims dies hem tornar a viure una espiral de violència contra els qui formem part de la nació catalana. Aquesta vegada, l’atac ve arran de la publicació del vídeo promocional de la Plataforma Pro-seleccions catalanes, de cara al partit Catalunya-Euskadi del 8 d’octubre. Com sempre, només els catalans insultem, coaccionem, i ataquem. Ells en canvi són els guardians de quasi tot.

.

Paral.lelament, avui ha caigut a les meues mans un altre llibre. “Èric i l’exèrcit del Fènix” (Proa 2006), explica, en primera persona les vivències de l’Èric Bertran després que fóra detingut per la Guàrdia Civil, acusat de terrorisme després d’enviar uns mails a unes empreses reclamant l’etiquetatge en català dels seus productes. Un altre cop, la coacció, l’amenaça (tant surrealista com engarjolar un xiquet de 14 anys), són la targeta de visita d’un Estat opressor.

.

Després de l’estafa de Fresno on la conxorxa va perpetuar el nostre espoli esportiu, després de l’absurda (tant com la llei antiterrorista) detenció de l’Èric, després de la criminalització de l’independentisme en totes les seues formes i expressions, després de les retallades de l’Estatut, després de l’afer del Part, o de les adopcions del Congo, després de l’Estatut Valencià (amb idioma nou inclòs), després que alguns ciutadans del País Valencià hagem de rebre les comunicacions del servei de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana en castellà (sobre inclós), després que siemens abandone a la seua sort el català, qui insulta a qui?.

…

Curiosament el botxí es disfressa de víctima, i som nosaltres, que prou feina tenim en reivindicar els nostres drets democràtics, els terroristes en els millors dels casos. Dimecres, tindré la sort de sentir de primera mà les vivències de l’Èric a la presentació del seu llibre al Casal de Russafa a les 20 hores. Al dia següent tornarem a estar sols al camí, amb la destral damunt del coll, esmolada, plena d’odi com sempre. Tanmateix, dubte que mai deixem de voler tindre els nostres productes en la nostra llengua, ni deixarem de pensar que volem seleccions esportives nacionals. Seguirem com sempre, ferms front al xantatge, fidels a les nostres idees, decidits a seguir el nostre camí. Un camí que s’adreça ben lluny d’Espanya.