València:merda i consciència ecològica

.

Fa un parell de dies a casa he rebut una carta de l’Ajuntament de València. Fins aquí res d’especial. Ara analitzada la carta passes del desinterés propi d’aquestes missives a l’indignació. La carta, signada de la regidora de medi ambient i desenvolupament “sostingut” (que no sostenible alerta) com és de costum ve redactada només en castellà, no fos cas que s’acusara l’ajuntament de patir un deliri nacionalista. Per si fóra poc, a carta es composa de dos fulls d’un gruix considerable, impressos a tot color i amb impressora probablement làser.

.

Aquest panorama ja cabreja, per la desídia lingüística i també per la manca de tacte ecològic ( dos fulls de paper gruixut, impressos en color i usats per una sola cara, per 300.000 habitatges a la ciutat, són molts arbres caiguts), però si el lector encara fóra una mica condescendent amb la nostra estimadíssima i gran alcaldesa (sic), la carta tracta ni més ni menys de la recollida de fem, i la consciència ecològics dels valencians (de bé o no). Aquesta carta rebuda el 28 de setembre, té data de sortida del consistori 6 d’abril (es veu que va decidir aprofitar la vinguda del papa, per arribar peregrinant, pobreta tota sola, cap a ma casa) i em dóna la gran notícia que al meu tram de carrer em toca UN contenidor de residus orgànics i, oh miracle, cap de recollida de plàstic i vidre en un barri amb sobresaturació de residus.

.

Davant els fets només em queda una cosa a fer. Des d’aquest bloc done records a les rates (gens sospitoses de passar gana) que em trobe cada dia de camí a la facultat. Benvingudes sieu al barri de Vara de Quart