Mite i realitat de tot plegat

A la taula rodona, ha estat ben present l’ambient de campanya (titllada de campanya d’estil americà segon l’últim número d’El Temps), I Tardà ha explicat la feina d’Esquerra al congrés durant aquests ultims anys i la seua estratègia (amb força discrepances de l’Agustí Colomines tot sia dit).Per demà queda doncs el debat sobre l’anticatalanisme i la catalanofòbia, i sobre l’Estat i el pluralisme nacional i cultura, que de ben segur serà tant enriquidor com les sessions d’avui.

.

Respecte al final de campanya, i passat el debat entre els 5 candidats dels partit ara parlamentaris, destaca l’agressivitat de les campanyes, en especial la de CIU (Madí no fa vacances), on el seu candidat estava apunt d’ixir-se’n (literalment vist que li anava 3 talles grans) de la camisa de la tensió. Avui mateix he penjat a l’esquerra del bloc els cartells de campanya, de nou un encert. Al cap i a la fi, som com som, i això no hi ha cuina d’enquesta que ho pare.