Ahir a la nit, després d’una estona de feina, em vaig acostar al Casal Jaume I de la Malvarosa a València, on s’havia organitzat un sopar de pa-i-porta, amb el diputat d’Esquerra al Congrés de Diputats, Joan Tardà. El tràmit parlamentari de la “llei de la memòria històrica” (tot i que el nom és molt més llarg), era el pretext per raonar sobre l’estat en què es troba la feina per la recuperació de la memòria històrica. El que havia de ser una llei engrescadora i que finalment acabaria per restituir l’honor de les persones represaliades per règim feixista, ha acabat en una esmena a la totalitat d’Esquerra i la incertesa de saber si quedaran sols.
.
Tanmateix, i independentment de com acabe el tràmit parlamentari caldrà seguir treballant per recabar tota la informació possible sobre les causes sumaríssimes, els afussellaments de matinada, i els enterraments en els vorals dels camins i carreteres dels Països Catalans. Només així, essent tots partíceps del testimoni de la repressió franquista podrem garantir que els seus crims que no queden impunes. Al cap i a la fi, encara hi en l’exercici actiu de la política botxins de tants i tants lluitadors antifeixistes.
.
Comentaris Recents