carretera, paella i manta

9 del mati, dia teòricament de descans. El despertador no perdona i em fa recordar que el 6 de desembre no mandrejaré al llit. Una hora i escaig després al tren, camí de Sueca, primera enganxada amb un matrimoni entrat en anys i intransigència. Abans d’arribar a la parada de Sueca ens han dit a un company i a mi que no tenim ideologia, que ja ens passarà amb l’edat, i que no parlem valencià, sinó un intent d’atac català de la universitat. Una conversa privada i animada és la culpable del seguit de retrets. La instigadora te a les mans una ressenya d’un llibre de César Vidal (un dels principals esperonadors de la cadena de l’odi contra la nació catalana), extreta d’internet, comencem bé el dia.

“L’acarnissament terapèutic per prolongar artificialment l’existència vegetativa del català ha fracassat? doncs eutanàsia, mort dolça” Ivan Tubau. Just abans llegiem a mitges un exemplar de l’Avui, ja a la primera pàgina trobem aquesta ressenya. No seria l’última vegada que la faria servir. Una estona després, el casal Jaume I de Sueca està ple. Hem convocat el primer acte que recorde de les JERPV contra la constitució espanyola, i hem convocat la nostra gent a la I paella independentista. Prèviament però, farem una xarrada a mitges el portaveu de les JERPV de Sueca, el Miquel i jo. Davant el caliu de la gent i el bon rotllo que hi ha, opte per fer-la a peu dret. Allò d’estar darrere de la taula, sempre he pensat que es una barrera d’autoprotecció front a qui parles. Reconec que no m’és fàcil, encara ara no estic acostumada a parlar massa en públic. Recupere la cita del Tubau, és una bona manera de reflexar l’odi contra els qui lluitem per poder exercir el dret a l’Autodeterminació. Espere haver contagiat els assistents de l’estima i el compromís per la meua terra.

Tot just després, la paella. 70 plats corren per tot el casal. El Vicent Amanç Viel, regidor de Sueca i cap de llista per a les properes eleccions, ens demostra a tots que la seua fama de “mestre del paeller” no és casual. El dinar, el cafè, la conversa i els projectes allarguen el dinar fins a mitja vesprada. Lliguem les properes activitats amb diferents seccions locals que espere prompte us podré contar en aquest bloc. Just quan tornem cap a casa, de nou al tren, però aquesta vegada sense converses interceptades, és l’hora de la sortida de la manifestació de les JERC a Barcelona que tot i la pluja va molt i molt bé.

Un altre dia de la Constitució superat (el dia, malauradament no el text) esperem que quede menys perquè siga l’últim. Almenys nosaltres seguirem treballant perquè així siga. Perquè l’exercici de l’autodeterminació és inel.ludible per aconseguir un futur més just, és bàsic que el debat continue present a la societat, no només el 6 de desembre sinó cada dia.

ps: Polèmica com sempre, aquesta vegada per les convocatòries contra la constitució. Els independentistes som incòmodes a l’establishment, què hi farem!

Article de Vilaweb: aqui

Post del bloc d’Anna Simó: aquí

Post de Pere Aragonès: aquí