Últim post de l’any

El final del meu post de fa unes hores, semblava premonitori. Només deixe la possibilitat oberta a que passe alguna cosa que m’obligue a reaccionar i no en passa una, sinó dues. Em desperte, tard, estic carregant piles per aguantar tot el festivern, i quan em desperte m’assabente que Saddam Hussein ha estat penjat de la forca. A aquestes hores ja n’he vist fotos, i sospite que aviat la filmació correrà per la xarxa sense problemes.

La reacció primera de molts pot ser, semblant a la que vam viure dies enrere amb la mort de Pinochet, la sensació d’haver-nos deslliurat d’un dictador. Tanmateix el fet d’executar-lo amb nocturnitat i alebosia, posa els botxins al mateix nivell que ell mateix. Si bé Saddam va ser culpable de la massacre contra el poble kurd, aplicar-li la pena de mort es igualment intolerable, ja que ningú té dret a prendre-li la vida a una altra persona.

Aquesta no és però, la única notícia que em sobta avui. Part de la terminal T4 de Madrid-Barajas, ha saltat pels aires. Els primers indicis diuen que es ETA. Reconec que em desconcerta la notícia, perquè havia dipositat esperances al procés. Tanmateix vull fer meues les paraules que he llegit al Bloc del Joan Puig. En un post de fa poca estona, demana que ara més que mai la pau es mereix una altra oportunitat. Desconec si l’atemptat és un apunt estratègic (que sincerament sóc incapaç absolutament de comprendre) de la banda, o si respon a una escissió com va passar amb el desarmament de l’IRA. També cal valorar els tímids passos de l’Estat Espanyol, que encara se’n fot de la proposta d’acostament dels pressos que havia fet Esquerra (curiós quan és una proposta que contempla la seua sagrada constitució)

Malgrat tot, crec, que la pau encara és possible, si tothom hi està disposat.

L’últim post de l’any, o no?

Veig que tothom ara fa balanç, els informatius, la premsa, els amics, els coneguts, els saludats, els qui no conec, i els qui es dediquen a fer-nos la vida impossible als independentistes. Balanços econòmics d’empreses, de gols del barça, assignatures aprovades o no, i una pila de bons propòsits tòpics, típics o esperpèntics com acabar aquella col.lecció horrible de ventalls del món que trobarem amb tota la ressaca de la revetlla de cap d’any als quioscos de totes les cantonades dels Països Catalans i el Far West (altrament dit Espanya).

En tot aquest maremàgnum estic jo, i clar fer un balanç d’una personeta de 20 anys queda com a poc insignificant en un món de xifres que funcionen en milers de milions. Aquest 2006 per mi és com si hagueren sigut 2 anys, no per avorrit i inacabable, tot el contrari, sinó que el nivell d’activitat m’ha dut a aprofitar-lo com si en fóra més d’un. Fa 3 anys, ningú m’hauria dit que m’acabarien fent fora d’una fira infantil perquè reclamava una televisió pública, ni que cada juliol col.laboraria en l’organització d’un dels festivals politico-culturals de referència als PPCC, ni que d’aquí uns mesos afrontaria la meua primera campanya electoral, ni tantes altres coses que he viscut i moltíssimes més que tinc per davant.

Al 2007 no li demane res, en tot cas em tocarà currar per aconseguir-les, tanmateix no puc negar que serà un any especial. Fa tres anys si que imaginava allò de com seran els 300 anys de la batalla d’almansa (m’he passat mitja vida ja, anant a les manis del 25 d’abril, primer de la mà de mon pare, ara amb els meus companys), i aquest any per fi, ho veuré. Potser serà l’única cosa que demanaré al 2007, que els carrers de la meua ciutat, plens de gent ens retornen la dignitat perduda. La resta, només serà fruit de seguir treballant

Espere que passeu una bona revetlla de cap d’any (el darrer post, si no hi ha cap novetat, serà aquest, ja que demà mateix aniré cap al Festivern, un gran invent que arriba a la seu tercera edició ja com una referència). I a l’Emperador Altafullenc (el primer emperador que va en bicicleta) que li vaja d’allò més bé aquest nou any.