Fent país, fent vida

Les meues últimes setmanes han estat marcades per una gran activitat. He carregat bastant el meu comptakilòmetres vital durant aquests dies, fet que m’ha impedit actualitzar el bloc tant com voldria. Tanmateix aquest petit paró, que intentaré que no es torne a repetir, m’ha servit per encaminar aquest post cap a una altra banda. Estem acostumats a que l’actualitat ens condicione allò de què parlem, un fet que s’agreuja en el meu cas per la meua formació (en la que també em toca treballar) com a projecte de periodista.

De tant en tant, tinc tendència a fer balanç. Supose que és cosa d’anar adquirint experiències personals i polítiques a gran velocitat. La meua tasca a la meua organització, és de totes, indestriable de la feina i el compromís dels meus companys que, arreu dels Països Catalans, continuen dia a dia avançant cap a la independència, malgrat tot, malgrat els atacs, malgrat les intoxicacions.

Aquests dies s’ha obert una nova etapa. El govern d’Entesa i els canvis al grup parlamentari del Congrés de Diputats, ha subratllat el vessant més institucional del jovent independentista. A l’entrada de la Laia Cañigueral i la Georgina Oliva al Congrés de Diputats, caldrà afegir ara la de l’Eugeni Villalbí, al capdavant de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (a qui no vull deixar de felicitar des d’aquí). Una etapa, però, que en cap cas ha acabat amb la nostra presència als carrers. Noves seccions locals, murals, i un piló d’actes per a la diada anticonstitucional del 6 de desembre en són una bona mostra.

Potser ens hem fet un pél més grans, sense deixar de ser nosaltres mateixos. És el gran repte que tenim per davant. Tanmateix és un repte, que afrontem avalats per 75 anys d’història i molts anys de feina per la terra dels homes i dones que formem part de les JERC, o potser només mesos o setmanes, tant li fa. A tots plegats ens uneix el compromís i les ganes de fer feina, i serà això, i només això el què ens durà allà on volem arribar. Farem país, i també farem les nostres pròpies vides, però també construirem un futur, i arribarem a la independència.