Jo també compre en música en català

Mentre aquesta vesprada feia un paronet en l’elaboració del mòdul pràctic d’una assignatura de la universitat (els exàmen piquet al clatell ja), fent una ullada al bloc de Saül Gordillo he vist una segona iniciativa a la catosfera després de “jo vull un Estat Propi”. Primer de tot, agrair al Saül Gordillo la referència del meu post “Mirant a Euskadi ” al post “ETA reivindica l’atemptat i pretén preservar l’alto el foc“. La iniciativa iniciada pel blocaire Pere Meroño consisteix en els següents punts:

1. Aixopluga al teu bloc, comentaris, ressenyes, notícies, crítiques, de la música en català. Incloent-hi, a més a més, enllaços, vídeos, i cançons.
2. Tria un solista o un grup i fes-li costat, bo i divulgant qualsevol cosa que en faci referència.
3. Enllaça amb el seu web, o el de la discogràfica; i crea un apartat permanent on desar-hi totes les coses que n’escriguis.
4. Compra, escolta, i recomana música d’arreu dels Països Catalans.
5. Ajuda a escampar aquesta Crida. Unes ratlles que miren d’anar en la direcció no pas del plany, ni a la contra, si no en pro de la nostra música: ajudant a crear públic, engrossint-t’hi la demanda.
6. Exigeix, per últim, als poders públics –els governs autonòmics, insulars, departamentals, els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals…-, una política amb tots els ets i uts de suport incondicional a la música en català feta als Països Catalans (tot contemplant el circuit d’exhibició, la promoció, el recolzament econòmic, la difusió en els mitjans de comunicació públics i privats; enfortint la política de quotes…)
7. Demana a les empreses culturals –Cultura O3, Abacus, Grup 62, Enciclopèdia Catalana, Grup Planeta, Gran Teatre del Liceu… - i als mitjans de comunicació –Avui, El Punt, Vilaweb, El Temps, Benzina, Televisió de Catalunya…, que, com fan determinades marques de fora, patrocinin sovintejadament cantants i grups tot vinculant-los a campanyes publicitàries de la pròpia marca..

   No te n’oblidis, això no obstant, de ser conseqüent: comença per tu mateix i pels teus.

   Personalment, m’hi posaré de seguit (aviat ho veuràs i ho escoltaràs).

   Que la música en català tiri endavant depèn, sobretot, de tu!

   No li giris l’esquena amb la teva desídia, ignorància, o manca de compromís.

   
   

Aquest bloc cassolà, s’afegeix a la iniciativa i intentaré cada pocs dies fer una ressenya d’un grup que cante en català per tal de donar-li difusió. Comence doncs amb 121DB, un grup de la ciutat de València aparegut al 2004. En l’actualitat han editat dos maquetes, Somni Rebels, i Canvis i Conseqüències, la segona de les quals després de guanyar el Circuit de Música en Valencià.

A la web linkada més amunt trobareu algunes cançons per descarregar dels seus treballs, a mig camí entre el punk i la música indie americana tal i com defineixen ells mateixos. Al final del post trobareu un video de la seua actuació a l’últim Rock a la Mar de la Marina

Banc i diari espanyol patrocinen estudiants. Raó: UV

Avui tornada al “cole”. Just quan ja t’acostumes a l’horari més benevolent per a la teua salut i t’has després de l’estrés pre-exàmens, el despertador torna a sonar a les 7 del mati. Avui tenia classe de gèneres d’opinió, el professor, en Martí Domínguez, ens explica un cas de censura en la publicació d’una crítica literària a El País a un llibre d’Alfaguara, un editorial de Prisa, que va acabar amb la renúncia de l’autor per la censura no d’aquesta crònica que va alçar molta polseguera, sinó per què les següents peces es van amagar en un calaix. Fa un parell de dies que li han donat el Premi Josep Pla i deu haver fet un munt d’entrevistes, però allà segueix, debatent sobre la llibertat d’expressió.

No es la primera mala impressió que rep de El País avui (d’altres dies en tinc desenes). Abans a l’entrada del classe, em trobe un estand d’una fusió singular: Banc Santander, El País, i la Universitat de València. Dels dos primers no m’estranya gens, és una vella amistat, però trobar-me la parafernàlia publicitària als passadissos de la facultat, gràcia no me’n fa cap. El reclam es el regal de tres beques universitàries per al estudiants, gentilesa del Santander. Deu n’hi do 3 beques d’una empresa privada amb incontables milions d’euros de benefici!. És per netejar-se les consciències?

Ho dubte sincerament, i més enllà tinc l’evidència. Fa mesos que m’encoratgen a obrir un compte corrent d’aquesta entitat a la porta de classe, sense tallar-se ni un pel. I el meu carnet universitari està vinculat a una altra entitat bancària tant sí com no.

Mentrestant, les beques públiques brillen per la seua manca de recursos tant en nombre com en quantitat percebuda per l’estudiant. A més les inversions necessàries en I+D continuen dedicant-se a despesa militar de les forces d’ocupació espanyoles, enlloc de dedicar-se a evitar la migració forçada i la precarietat dels joves investigadors, i la conciliació estudis-feina ja ara complicada es preveu impossible amb la posada en funcionament de l’anomenat Procés de Bolonya.

En fi, no patiu companys, els nostres “amiguetes” de El País ens regalen, amb tota la generositat de no voler perdre els ingressos per publicitat, dos mesos de dosis diàries de reflexe d’objectivitat però càrrega de fons, a canvi d’entrar al sorteig de les beques. Tot siga, per 4 comptes corrents i un grapat de vots.