Avui tornada al “cole”. Just quan ja t’acostumes a l’horari més benevolent per a la teua salut i t’has després de l’estrés pre-exàmens, el despertador torna a sonar a les 7 del mati. Avui tenia classe de gèneres d’opinió, el professor, en Martí Domínguez, ens explica un cas de censura en la publicació d’una crítica literària a El País a un llibre d’Alfaguara, un editorial de Prisa, que va acabar amb la renúncia de l’autor per la censura no d’aquesta crònica que va alçar molta polseguera, sinó per què les següents peces es van amagar en un calaix. Fa un parell de dies que li han donat el Premi Josep Pla i deu haver fet un munt d’entrevistes, però allà segueix, debatent sobre la llibertat d’expressió.
No es la primera mala impressió que rep de El País avui (d’altres dies en tinc desenes). Abans a l’entrada del classe, em trobe un estand d’una fusió singular: Banc Santander, El País, i la Universitat de València. Dels dos primers no m’estranya gens, és una vella amistat, però trobar-me la parafernàlia publicitària als passadissos de la facultat, gràcia no me’n fa cap. El reclam es el regal de tres beques universitàries per al estudiants, gentilesa del Santander. Deu n’hi do 3 beques d’una empresa privada amb incontables milions d’euros de benefici!. És per netejar-se les consciències?
Ho dubte sincerament, i més enllà tinc l’evidència. Fa mesos que m’encoratgen a obrir un compte corrent d’aquesta entitat a la porta de classe, sense tallar-se ni un pel. I el meu carnet universitari està vinculat a una altra entitat bancària tant sí com no.
Mentrestant, les beques públiques brillen per la seua manca de recursos tant en nombre com en quantitat percebuda per l’estudiant. A més les inversions necessàries en I+D continuen dedicant-se a despesa militar de les forces d’ocupació espanyoles, enlloc de dedicar-se a evitar la migració forçada i la precarietat dels joves investigadors, i la conciliació estudis-feina ja ara complicada es preveu impossible amb la posada en funcionament de l’anomenat Procés de Bolonya.
En fi, no patiu companys, els nostres “amiguetes” de El País ens regalen, amb tota la generositat de no voler perdre els ingressos per publicitat, dos mesos de dosis diàries de reflexe d’objectivitat però càrrega de fons, a canvi d’entrar al sorteig de les beques. Tot siga, per 4 comptes corrents i un grapat de vots.
valencianna
Comentaris Recents