Estimada alcaldessa (carta oberta)

Benvolguda Alcaldessa:

 

    Avui he rebut una carta seua. Sí, és cert, avui és 17 de gener i és una mica tard per a felicitar al nadal. Estenc que vaja enfeinada, però encara que suposadament la carta es redacte el 20 de desembre com posa, cal llençar-la a la bústia al moment i no el 16 de gener. Almenys hauria quedat més dissimulada la veritable intencionalitat de la carta.

    Disfressada d’una personalitat que no té, vull creure que no només em desitja bon nadal a mi a casa meua sinó que els meus pares també ho mereixen, es que només tinc jo carta a casa. També li agraesc que a més de les festes em felicite per poder exercir el dret a vot per primera vegada al mes de maig (l’educació per davant de tot)

    Ara bé, hi ha una cosa que em preocupa. Malgrat les nostres discrepàncies manifestes en la concepció de la ciutat de volem, estic plenament d’acord en el darrer paràgraf de la seua missiva de paper car, i sponsor de la Copa Amèrica (espere la mateixa generositat en fer públiques les despeses en l’event i la presentació del cotxe de formula 1, que mai podrà competir al nostre circuit a Xest, perque no està adaptat, i que millor no còrrega per cap circuit urbà a la nostra ciutat, almenys fins que els ciutadans que no anem a 400 km per hora i ni tant sols a 4, tinguem un transport digne).

    He vist que ara amb el nou any, ha començat obres al seu piset a la Plaça de l’Ajuntament. Entenc que fa molts anys que hi viu allà i que la pintura cal renovar-la de tant en tant, però tinc la lleugera sospita que estarà acabat tant si com no els primers dies de maig. Sap allò que en diuen electoralisme? doncs a això em referesc

    Assumesc al peu de la lletra el repte que em llença al final de la carta, pel que a fa a implicar-me “a tope” en participar a fer de València la ciutat en la que vull seguir vivint, una ciutat que em faça cada vegada més orgullosa de ser valenciana. Perfecte, li faré cas per un sol cop. Per això exactament, seguiré treballant des d’Esquerra Republicana (les banyes i la cua que acostuma a adosar-nos les procuraré deixar a casa ), per tenir la ciutat que els valencians ens mereixem, que almenys remetrà les cartes als seus ciutadans, quan siga necessari, i en valencià, que sembla haver-ho oblidat però també és una llengua oficial.

       No ens sabrà greu però, no comptar amb vosté per construir la València de la dignitat. La València dels homes i les dones lliures,  la València que volem

 

 

Atentament

Anna Peña i Aso

 

 

ps: el contingut ressenyat de la carta és real i matasegellat a València el 16 de gener de 2007 a l’oficina central de correus.