I ara què?

 

Durant tota la vesprada, m’arriben missatges amb un link al correu electrònic i als fòrums que visite, a més d’alguna referència a la blocosfera que després ressenyaré. El link, correspon a un video penjat al youtube d’una entrevista al pare d’un dels nois que van morir a l’atemptat a la T4 de Barajas. LLuny del morbo de sentir un pare ferit per la mort del seu fill, trobem la reflexió d’un home, que assenyala els responsables de la mort d’un èsser estimat. Assenyala aquells qui no van dessallotjar adientment el pàrquing de la T4

Ja fa dies en aquest bloc, reproduia els primers teletips de notícies que parlaven d’una explosió controlada per la policia nacional. Després, silenci, i només la versió de l’atemptat. En aquesta anotació que he trobat per la blocosfera podreu trobar més informació. Les declaracions del vídeo no fan més que donar veracitat a les denúncies de manca d’un protocol de desallotjament del lloc, o dels dubtes davant la veritable intensió de l’acció.

Per si això fóra poc, els treballadors de la terminal han denunciat també la manca d’informació que els va posar en perill en el moment de l’explosió i que també es pot veure en un altre vídeo publicat també al mateix portal.

Així doncs, als qui creiem que el procés de pau és l’única via per la pau, ens aborden els dubtes de fins a on, caldrà arribar a base de mentides, per evitar afrontar el fons del problema. Tanmateix és un bon moment, després de tot plegat de seguir creient que encara es possible tornar a tendir ponts de diàleg, però caldrà perdre la por a parlar, sinó haurem perdut una nova oportunitat.

Anotacions relacionades

Joan Puig: Les clavegueres de l’Estat veí

Jordi Salvia : negligència o premeditació