Cullerots, cullerotes i cullerades d’il.lusió

Després de Castelló, Sueca, Gandia o Xàtiva, arribava el torn d’anar cap a Cullera. Divendres a mitja vesprada i enmig d’una tormenta tropical (ja ho deia Raimon que en aquest País no sap ploure…i encara no s’ha equivocat), ens acostavem al “poble del manhattan”: Cullera. L’especulació salvatge sobre les terres del Xúquer, promou 30 gratacels desnaturalitzant l’estructura d’un poble ja trencat. La fama de l’animalada urbanística ha dut a parlar-ne fins i tot a Madrid, passant del poble que volia ser hollywood (per la guixada que hi ha en una muntanya abans d’accedir al poble, on diu amb lletres descomunal Cullera), al poble del Manhattan, tot menys ser Cullera, allà on una de les nostres artèries, el Xúquer, malmés per l’espoli continu i sense escrúpols, arriba a la mar.

Un poble mancat de quasi bé tot, que ara acull una candidatura independentista i republicana per primera vegada. És en aquest cas, el Manel Joan i Arinyó, escriptor, i cullerot de sempre. En la presentació de la candidatura, va estar acompanyat per l’Agustí Cerdà, i la Georgina Oliva, diputada de les JERC al congrés de diputats, amb què militants de les JERPV vam fer una trobada i un sopar després de la presentació també amb la gent d’esquerra, que ens va servir a tots plegats per conèixer la seua tasca a Madrid i per analitzar la situació actual del País Valencià i de l’organització.

Fa 300 anys que no ha canviat quasi bé res. Els lladres, ara especuladors, continuen entrant per Almansa, exactament pel mateix lloc on vam perdre la llibertat. No és casualitat, és l’entrada natural de la meseta a casa nostra, on les muntanyes no ens protegeixen al seu esguard dels nostres mals. Es continuen, també, tants anys després, signant decrets de Nova Planta, ara amb el nom de nous estatut d’autonomia per al País Valencià, però que de nou no en te res, perquè repeteix la submissió de sempre.

Contra això, ens queda un projecte, il.lusionador, que creix arreu del territori (almenys ja hi ha 112 llistes municipals més que al 2003,i en seran més), amb unes profundes creences independentistes i amb uns valors republicans ferms, indestriables de polítiques d’esquerres. Un projecte que radiografia d’una manera clara i contundent el Xavier Vendrell en dos articles (links aquí i aquí 2a part). Reconec que m’avorreix l’astronomia, i els satèl.lits que tanta polseguera ha alçat aquests dies, sobretot quan no va acompanyat de cap proposta per anar més de pressa i més lluny. Mentrestant, i mentre la terra segueix girant com sempre, desitjar-li tota la sort, al Manel Joan a Cullera, perquè només vaja a Sueca per gust, i no perquè li manquen tots els serveis al seu poble. I la resta, seguirem treballant, com els Cullerots i Cullerotes, alimentant-nos de cullerades d’il.lusió per construir un País Lliure, d’homes i dones lliures.