Dies moguts

Fins aquest cap de setmana, els últims dies han sigut de retir quasi monacal per preparar el darrer dels exàmens del quadrimestre. Mentre repasava conceptes d’hipertext i coneixement lliure, es succeien les notícies al voltant de de Juana i la seua situació. La publicació d’una entrevista a The Times amb de Juana, acompanyat de fotografies que mostres el seu extrem estat, han provocat un seguit de reaccions de suport contra la sentència que el condemna a 12 anys de pressó per dos articles a la premsa.

Aïlladament a les condemnes anteriors pels assassinats comesos, que amb el règim penintenciari anterior havia acomplert, una sentència per dos articles( aquí i aquí) a la premsa de 12 anys de pressó és més que difcil de justificar. L’alarmisme social provocat per la dreta, en veure la imminent posada en llibertat de l’Etarra va comportar una nova invasió del poder politic en judicial, legitimant la cadena perpètua a l’Estat Espanyol.

Aquesta invasió però no és l’única. Mentre repassava els apunts, de nou hi havia una entremissió en els afers judicials. La revocació d’un magistrat del tribunal constitucional, posa en marxa el que pot ser una segona retallada (o la tercera o la quarta ja he perdut el compte de tanta vergonya), llimant l’autogovern del principat, fins al punt de dir-los com han de llegir les seues pròpies lleis.

La paraula invasió sembla que era la de moda aquesta setmana, i els recursos d’invasió de competències, l’esport nacional. El recurs sobre la tercera hora en castellà es farà com toca amb la inclusió de la tercera hora, mentre Esquerra planteja ja un decret alternatiu tal i com deia a l’AVUI, on es tractava d’ampliar el sistema d’immersió a la secundària.

L’altre recurs però, el de la llei de la dependència ja em planteja més dubtes. Per un costat, la retallada, de l’Estatut del Principat, impedeix un bon sistema de finançament que puga fer front a totes les despeses que se’n deriven. De que serveix tenir competències en un servei que ni tant sols pots garantir als teus?. D’aquest recurs, que molts col.lectius que aglutinen les persones amb dependència desaconsellen, també se’n desprén una segona reflexió. La llei de la dependència (malanomenada així, tot siga dit de pas), també afecta a la resta de territoris dels Països Catalans que estan dintre de l’Estat Espanyol. Malauradament si l’Estatut del Principat es roïn el valencià ja es per morir-se. Fins a quin punt, es conseqüent en un partit l’àmbit nacional com Esquerra, perjudicar a la resta de territoris, amb un recurs d’aquest tipus?. Es ben sabut, que al País Valencià, la despesa social per habitant es per riure, i no sé fins a quin punt podem tantejar amb el benestar dels nostres. La reacció de Convergència per tant no m’estranya, mai han mirat més enllà del Sènia.

En fi, enmig de tant de moviment, des d’aquest bloc vull donar tot el meu suport a l’Oleguer pel seu article que compartesc totalment. Cal la valentia al camp de futbol, però més per ser coherent amb les teues passes a la vida. Respecte a Kelme, sense novetats al front, una empresa valenciana, fomentant l’anticatalanisme després de ser reflotada pel PP, no us sona a coalicion?