Bloc de campanya (I): sentint amb el cap, pensant amb el cor

 Amb aquest post començaré un bloc de campanya on aniré aplegant les activitats de campanya d’aqui a les eleccions. Potser és una mica prompte o potser no, però l’acte d’Esquerra dissabte a Sagunt em va fer comprendre que ja va de bo. La veritat es que després d’un retir quasi monacal pels exàmens de la universitat (que de moment estan donant bons resultats) el contrast amb l’activitat del darrer cap de setmana ha estat bestial.

Malgrat això, hi haurà alguns posts que no aniran amb la capçalera bloc de campanya, ja que trobe absurd aïllar aquest espai de la realitat que l’envolta. Al cap i a la fi, un simple epígraf tampoc canviarà el contingut d’aquest bloc: les reflexions d’una jove independentista de la Ciutat de València, sobre el terra que trepitja. Res més que això i tot això. Aprofitaré també, ha sigut casualitat, per estrenar la nova capçalera, un regal del Jordi, amic, militant de les JERC i blocaire, a qui li vull agrair des d’aquí.

Dissabte, era un d’aquells dies ben complets. Al matí, abans d’anar cap a Sagunt a la presentació del Candidat d’Esquerra, Ximo Graña, vam fer una visita a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, ja que els nostres companys de les JERC, Pere Aragonès, Portaveu Nacional de les JERC i Joan Almacellas, Secretari nacional d’Organització i Finances de les JERC, que ens van acompanyar en les presentacions de candidats d’Esquerra del cap de setmana, encara no havien tingut oportunitat de veure’l acabat. D’allà vam anar cap al castell de la capital del Camp de Morvedre. Des d’aquell punt alt la sensació era una mica estranya. D’una banda vam conèixer el patrimoni cultural de Sagunt amb un castell tant gran com abandonat a la seua sort. Des d’allà vam fer palesa la necessitat d’una intervenció urgent i a gran escala en la conservació del castell, una petició que va fer el Grup Parlamentari d’Esquerra, i que va ser rebutjada pel Govern, per aprovar un ajut de molta menor quantitat.

De l’altre cantó, des d’aquell punt privilegiat, vam coneixer, de la mà del Candidat d’Esquerra a l’Alcaldia d’Albalat, Rafa Asensio, el que PSOE, PP i BLOC volen que siga el futur de la comarca. Mirant des del passat cap al futur, on volen fer crèixer la població en 60.000 persones que vindran no sé sap ben bé d’on, i si realment tants habitatges i polígons són necessaris. Tanmateix si fos així, en tants plànols i projectes, on són tots el equipaments, escoles, centres cívics que permeten l’ensenyament del català als nouvinguts, els centres de salut o les activitats de lleure.

A migdia però hi vaig trobar una mica de llum per tot plegat. Un acte ple a vessar, un àpat entre militants i simpatitzants i gent de fóra d’esquerra, on una valenciana xarrava amb un benicarlando, un maresmenc amb un alcoià, o un lleidatà amb un saguntí, tant era això. La sensació de ser una gran família on molts ni tant sols ens coneixem, però compartim un projecte per a la nostra terra. Un acte d’inici d’una singladura a Sagunt, amb el Ximo Graña i també al Camp de Morvedre, on el Rafa Asensio i Albalat dels tarongers i El Doménec  Garcia a Faura,  els dos militants de les JERPV, amb una nova forma de fer política. Pensant des de la gent i per la gent, amb la cohesió social i nacional, amb la coherència, humiltat i la discreció amb a punts forts. Un projecte i una gent capaç d’emocionar a l’extrem i de fer trencar la veu en recordar els nostres referents o d’on venim, però al mateix temps un projecte ferm, i contundent que vol canviar d’arrel les nostres vides. Un camí que recorrem pensant amb el cor, i sentit amb el cap (no, no hi ha errada a la frase)

Anotacions relacionades:

Joan Hornos: Bloc de campanya (I): Esquerra

Pere Aragonès: A València octubre és primavera