Un dia de falles

   El ninot és del Carod, la foto es de 2006, però segur
que hi torna a ser enguany

Avui, segon dia de falles. Aquells qui sigueu propietaris d’un vehicle es aconsellable que l’abandoneu a la seua sort en una de les entrades de la ciutat. La raó? 800 carrers tallats al trànsit, des de fa tres setmanes i sense ordre ni concert, desanimen al més afeccionat a l’automobilisme. Aquests matins de falles, llegir la premsa del cap i casal és una aventura sense precedents. Canvien les capçaleres però el contingut és idèntic. El levante, recull una notícia sobre el tractament que ofereixen els gossos valencians contra l’estrés dels petards i coets que ja han rebentat un centenar de papereres en un parell de dies de festa. A sota, un apunt, que diu que al País Valencià hi ha més emissores de ràdio i televisions il.legals que legals, i curiosament només amenacen amb tancar el senyal de Televisió de Catalunya.

Les curiositats continuen, quan veus un xiquet, que no alça un pam de terra, a punt de dormir-se sobre un globus de Coalición valenciana en una vagó de metro sobresaturat pel poc servei que ofereix per al volum de gent que té València aquests dies (i més unes falles que coincideixen en cap de setmana). La lentitud del tren faller et fa lligar caps. No serà que a més de l’ofensiva espanyolista del Partit Popular que mai s’atura, el tancament de TV3 no és més que un intent de mobilitzar el possible votant de coalición i consolidar la majoria absoluta?.

La falla Nou Campanar torna a ser notícia, fa 4 anys que tenen el premi a la millor falla. Els rumors diuen però, que serà l’últim any que es plantarà. 600.000 euros que costa el monument, que el fan estar a anys llum de la resta i una comissió que ha tingut falleres majors tant arrelades a la Ciutat de València com la madrilenya Irene Villa, és la inversió del constructor valencià Juan Armiñana per vendre tota una promoció d’habitatge al barri. Venuda la barriada, diuen que traslladarà la barraqueta a una altra zona per explotar de la ciutat.

Alguns vivim unes altres falles, mentre als carrers de la ciutat de València ressonaven els acords de cançons de rafaela carrà en el millor dels casos, altres estavem al soterrani de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, també al cor de la ciutat, escoltant la impressionant veu de Pep Gimeno “el botifarra” i la seua rondalla, que han fet una gran tasca de recuperació de romanços, jotes, i la resta de patrimoni musical de les comarques valencianes. Demà serà el torn de Miquel Gil, que tancarà el cicle de cantautors de les nits de falles.

Mentre escric aquests ratlles es cola per la finestra l’oloreta dels bunyols de les 3 o 4 parades que hi ha pel barri, i la comissió més propera es passeja pels carrers acompanyats per la música d’una de les centenars que hi ha rodant per València aquests dies. El dia 19 acabaran sobtadanent les falles com cada any amb 700 incendis provocats. Absurd? potser, però són les nostres festes.