foto d’un PAI qualsevol de la Comarca de l’horta
Són les tres de la matinada, i he renunciat a intentar dormir fins que deixe d’escoltar els acords dels “greatests hits” espanyols de la verbena fallera de la cantonada. A les 4 teòricament i ja veurem quan en la pràctica tocaran “paquito el xocolater” i tothom a dormir. No sé com aguanten, aquesta vesprada han anat a l’ofrena i ara festa fins les tantes. El panorama dessolador que s’escola per la finestra, i tenint en compte que per molta de la gent que volta pel racó o per la missatgeria instantània, demà es dia feiner (els valencians encara tenim un parell de dies de festa), el silenci a casa es inquietant.
Ahir Mallorca va tornar a ser un clam, 60.000 persones van omplir els carrers i places demanant un altre model territorial. A València, al juny, també en vam ser una animalada, i de tot arreu, quan Compromís pel Territori, convocava els centenars de plataformes, col.lectius i partits a exigir una moratòria urbanística que ens permeta redefinir què volem pel nostre país. Un viatge en tren, cap al nord, o cap al sud, tant és, ens permet de veure que no anem bé. Kilòmetres de vies precàries, camps i camps de golf i cap golfista. De tant en tant, alguna alegria com la paralització del PAI d’Albaida (heliport inclós), ens encoratgen a mirar endavant. Recorde fa uns mesos, en el trajecte entre la Valldigna i Xàtiva, la vista des de dalt del port de tota la Valldigna. Una paratge preciós, però amb una cicatriu que el creua de punta a punta. Malgrat la defensa dia a dia de la bona gent de la Valldigna, s’hi monten les torres de la línia d’alta tensió.
Els nostres governants, prediquen que el País Valencià, i per tant (per ells) Espanya (encara ens veuen com aquell levante feliz que dubte massa que haja existit mai) ha de ser la califòrnia d’Europa, l’Eurodisney del món. Tinc el dubte si parlen ells, o les seues butxaques, o els seus amics constructors que començaran a actuar de cacics en les properes setmanes per protegir la majoria absoluta i si de debó s’estimen tant poc la seua terra com per desitjar-li un futur precari i subsidiari de la rajola.
Ara que fa 300 anys que Xàtiva va ser cremada, com Dènia i Vila-real, ells cremen el nostre territori i el nostre futur, ara que fa 300 anys que des d’Almansa ens van prendre quasibé tot, els nostres mals continuen venint de la “capital del reyno” per exactament el mateix lloc que llavors. Ara que fa 300 anys que ens van prendre el nostre autogovern, tenim un nou decret de nova planta (ara en fan dir estatut) que ja neix mancat de sentit, tret de la campanya d’autobombo tipus “som els més guapos, més alts, i més ben plantats d’Espanya”. Ara fa 300 anys que els maulets van ser massacrats i perseguits pels borbons, i tot i això formaren els batallons de Sant Vicent Ferrer,i la Mare de Déu dels Desemparats, i seguiren la guerra fins a la caiguda de Barcelona. És el moment doncs, que els maulets tornem a prendre els ajuntaments per fer 300 passes endavant, i com deia Al Tall “no hi ha qui pare el pas dels maulets”, perquè ens fa il.lusió, perquè ens ho creiem, però sobretot perquè volem, el 27 de maig ho aconseguirem.
Comentaris Recents