Bloc de Campanya (XIV) Recta final (I)

imatge del terme de Picanya

 

Avui dia de reflexió, un concepte que per moltes voltes que li faça el trobe ben absurd. Els últims dies de campanya han sigut ben intensos, i amb tots l’atac rebut per Esquerra al País Valencià, (els últims dos posts el reflexen), havia descuidat una mica els actes de campanya.

Dijous, tornava a ser dia complet. De mati entre les facultats d’història i geografia, dvam montar una paradeta de material informatiu de les eleccions. La receptivitat bastant positiva. Encara no n’havia parlat de “l’hora d’Esquerra”. Per a aquestes eleccions, hem dissenyat un rellotge, d’aquests que es poden amb un cop al canell, amb una petita inscripció “és l’hora d’esquerra”.Han causat furor. Tothom té fills i nets a qui li ha de donar rellotges (són per vosaltres, no us n’amagueu :-P), i aprofiten per resoldre dubtes sobre Esquerra, o fins i tot per demanar més informació o la papereta de vot.

A la vesprada, un acte important. A Picanya (L’horta Sud) l’Imma Cunyat, candidata d’Esquerra a l’Alcaldia, i l’Agustí, entraven fins a la cuina d’un dels feus més bèsties del PSOE. El poble, d’una de les persones de més infaust record per als Valencians, Ciprià Ciscar, va respondre, i qui sap si el diumenge trencarem el bipartidisme PSOE-PP que plana a Picanya (ni EU ni Bloc tenen regidors).

Picanya, no és un poble qualsevol per mi. He crescut allà perquè vaig passar 12 anys dels 20 que tinc en l’Escola Gavina, a la Partida de la Martina de Picanya. A l’Imma, la conec des de fa molts dels meu 20 anys, perquè era mare de la mateixa escola, i d’una company meu de classe, i això em permet posar la mà a foc i no cremar-me en dir, que és una persona honesta i treballadora com poques, i que serà tota una garantia de bona tasca a l’Ajuntament de Picanya. A l’escola vaig crèixer, i els hi dec fins i tot l’estima per la meua terra, i crèixer amb un esperit crític de les coses. Un parell d’anys després d’acabar-la, vaig aterrar a Esquerra. Allà em vaig retrobar amb l’Imma. Potser no havia canviat massa res, perquè a Esquerra continue creixent, dia a dia, no només com a polític/a, sinó com a persona.