El trencament d’un espai

L’amenaça del tancament de les emissions de TV3 no és nova, com tampoc és la primera vegada que ho intenten sense èxit. Als 90, barrionuevo ja va fer l’intent de tancar les emissions i confiscar els repetidors que els socis d’ACPV havien pagat amb el seu esforç i amb la venda de bons d’ajut per tal que la derrama fos menor. Ara el PP més passat de voltes dels últims anys ho torna a intentar no per l’interés de l’emissió de TV3, i menys encara per la il.legalitat que li imputen a les emissions. El trencament de l’espai comunicatiu català, només té un interés, mobilitzar el votant de coalición valenciana i unió valencia, per afermar una majoria absoluta.

Per als valencians TV3 és més que un canal de televisió, és la continuació d’un espai comunicatiu de Paisos Catalans, escenificat en un mapa del temps que ha fet que per a la gent de la meua generació (sóc de l’any que TV3 va arribar al País Valencià), ha suposat una certa normalitat d’un terme i d’una silueta criminalitzada a l’extrem. A casa meua, el decodificador de TDT no ha entrat tampoc per cap dèria per les noves tecnologies, sinó que va ser, com a tantes llargs, una necessitat de seguir veient TV3, la nostra també. Ara el PP aconseguira just el contrari del seu boicot a PRISA. I és que, si el tancament és irreversible (cosa que estic segura que no passarà) molta gent recorrerà a les plataformes digitals per seguir veient TVC.

Aquesta dies tot són reaccions de suport que ens ajuden a continuar batallant. Les reaccions del País Valencià eren previsibles evidentment, i sorprén el silenci sepulcral i maquiavèlic del PSPV, o potser no sorprén tant perquè és la dinàmica contínua de 12 anys d’oposició (o de sentar-se a les bancades de les corts sense exercir com a tal). Aquesta apatia socialista els costarà molt cara, ja que no han fet els seus deures d’esgarrapar vots al PP, fent més i més complicat un canvi, que ningú nega que es necessari. La premsa valenciana tampoc convida a un optimisme desbordant (el Levante en especial) quan centra tot l’interés del PSPV en l’assalt a la diputació com a un premi menor (inclos el relat de les negociacions dia a dia entre PSPV i BLOC per la integració d’aquest com a independents en les llistes socialistes en un poble tant petit i apartat com al Ciutat de València), en un intent de salvar els mobles amb poca esperança en un canvi profund.

Ara, 15.23 del 28 de març de 2007, ressona el TN de TV3, encara es veu. Des d’aquí avise a fatxes i agressors de la llibertat d’expressió, que els valencians ens podem posar molt rucs. Que el tancament de TV3, no es el d’una televisió d’emissions il.legals (tant com les de Punt 2, segon canal de RTVV), ja que de fet al País Valencià hi ha més emissions legals que il.legals. El primer pas, més enllà de la sempre necessària mobilització popular, i des d’aquí encoratge fins a l’últim valencià a que s’adherisca a les campanyes que corren per la xarxa, serà la compareixença del Ministre Clos al Congrés de Diputats. A veure si gosa dir que prendrà impunement part del seu espai comunicatiu als valencians per evitar un desgast d’un inexistent PSPV.

Bloc de campanya (IV) Energia Positiva

Diumenge ben mati, i amb el robatori consentit d’una hora de son, feiem via cap a Reus al Baix Camp. La segona calçotada independentista ens esperava aliens a que en poquet hores es convertiria en la calçotada més mediàtica que es recorda. A la gent de les JERPV, diguem-ne que ens costa poc anar cap al Camp, tant si és a Reus com a Altafulla o a qualsevol altre indret, de fet el Camp (de Tarragona) ens ha acollit moltes vegades ens els viatges amunt i avall de la nació que fem sovint.

Més enllà de l’acte polític, i de l’àpat, era un retrobament amb amics, alguns feia poc que els haviem vist com el Jordi, que corria el miting de València fa unes setmanes, però d’altres ja feia molt (massa) que no ens trobàvem. Primer de tot fotre un cop de mà a montar l’acte, hi ha 200 persones a dinar i és bàsic que s’hi troben a gust. A l’ambient l’energia positiva, tal i com diu el lema electoral de la candidata d’Esquerra a l’Alcaldia de Reus, Empar Pont, albaidina de pas sia dit, a qui li desitge tota la sort.

Aquest 2007 és molt important per als valencians, i fins i tot s’està tornant un punt malèfic amb el tancament de les emissions de TV3 que tractaré en un altre post, però no només ho és per nosaltres. Al camp hi ha molt il.lusió amb les eleccions, però també compromís. Compromís del jovent independentista del Camp, que estarà representat pel Marc Anguera a Constantí, l’Arnau Sabaté a Vandellós, el Carles Caparrós a Reus, la Núria Gavarró a Valls, El Gerard Castells a Tarragona, i el Jordi Molinera a Antafulla, entre d’altres indrets a les llistes d’Esquerra. Una feina que ara només farà un pas més enllà però que es fa palesa amb la feina constant de tants i tants joves (i cada vegada més) arreu dels Països Catalans.

La calçotada, impagable, pel bon rotllo, per l’actuació mítica de Miquel del Roig, i per tots els militants de les JERC de quasi tot arreu que hi erem alla (foto). Aquestes calçotades, o paelles o acampades, només fan que unir-nos més encara si es pot per arribar allà on volem. De moment hi ha una proposta al Parlament de Catalunya que inclou l’autodeterminació, que va fer el Xavier Vendrell a la calçotada mateix, i una petició de compareixença al Congrés del Joan Clos per què explique de cara als valencians perquè ens deixa òrfens d’una televisió que ja és nostra independentment de la riba del Sènia on visquem. Però de ben segur que arribarem allà on voldrem si ens mantenim alegres i combatius, i com sempre dic, perquè volem!.

Companys del camp: Salut i força!