L’esperança comença al repetidor de la Carrasqueta

A estes hores es veu tv3 a Alcoi. Durant unes hores l’emissió ha estat interrompuda per un llamp que ha malmés la instal.lació, però per un moment entre els alcoians aliens al que passa al Port de la Carrasqueta, semblava que el tancament de tv3 era un fet. A dalt ressonava un “no passaran” propi d’altres temps, entre les 300 persones que ens atrinxeràvem al repetidor de TV3. Haviem eixit de València, en bus, a les 8 de mati, sense saber massa bé que ens podiem trobar en arribar a Xixona, en una convocatòria feta en 24 hores (les que feia que sabiem de la notificació d’entrada als repetidors).

En arribar i caminar una mica més d’un kilòmetre que ens separava del peu del repetidor, ja estava pres per la gent, tant dintre com fora, disposats a no cedir un pam a la censura. Ja de pujada 4 gotes ens acompanyaven, però en arribar dalt el xàfec ja era important, però nosaltres erem més persistents. La primera embranzina de la guàrdia civil l’ha parada la primera fila de la comitiva entre els que es trobava l’Agustí, la segona, més forta, s’ha trobat amb decenes de mans que han parat el cop de la tanca, i han deixat els censors al carrer sota la pluja.

300 persones que actuàven com una de sola. Ara, pensant-ho fredament, et sents còmplice quan algú d’Alcoi et diu que veu tv3 sense problemes, i en canvi saps que si algun dels que hi erem haguera fallat potser no ho haguerem aconseguit. Els independentistes a més tenim “el cul pelat” de perdre sempre i per tot, i ara, s’ha girat la truita. L’acció de la gent fa girar cua a les forces repressives per donar pas a uns dies més (almenys) de comunicació en l’àmbit nacional.

Ara, tots pendents del Bartolo, el repetidor de Castelló que encara no té sentència sobre el tancament. Siga quina siga la resposta, tornarem a reaccionar i anirem un calga. Ens hi juguem molt: la llibertat d’expressió i la lliberat d’informació al País Valencià no estan en venda, i avui hem demostrat que això és del tot innacceptable. Els lladres entràren per Almansa, i els censors avui han sortit per la carrasqueta.

Enllaços relacionats:

Vilaweb.tv:  no han passat!

1º part: declaracions Eliseu Climent, Agustí Cerdà etc etc

2º part: declaracions manifestants (i de qui subscriu aquestes línies)

http://es.youtube.com/watch?v=mK1ntPoaPZ0&eurl=http://valencianna.bloc.cat/archives/3123/200704

Benvinguts al paradís

Enmig de les amenaces de tancament de TV3, i de l’actitud censora del partit popular ha vist la llum “Benvigut al Paradís” el darrer disc del grup valencià Obrint Pas. Encara ara ens sorprén anar a una gran superfícies cultural (no direm marques) i trobar que un cd en català siga el tercer més venut. Els Obrint Pas, ho van aconseguir amb “En Moviment”, i ara de nou amb aquest nou treball.

Feia mesos que la gent que seguim d’a prop el grup (àlies groupies), esperàvem noves cançons dels Obrint Pas, ja que des de la publicació de “La Flama” al 2004 portaveu sentint les mateixes tonades, amb molta més força al directe que van editar després tot sia dit de pas. També era el moment de veure si Obrint Pas, tancava un cicle per iniciar-ne un de nou i aquest és sense dubte el primer repte assolit per la formació.

Benvingut al Paradís, sona més internacionalista que mai, amb temàtiques que abasten la majoria (per no dir tots) els pobles oprimits del món, sense descuidar com no podria ser d’una altra manera els Països Catalans en aquest 2007 tant especial. Hi ha un canvi de ritmes i de sons, que desquadren la formació del seu so característic per ampliar-ne l’especte sense abandonar els arrels. La major complexitat de les cançons, amb un fum de col.laboracions i bases programades, fan de Benvingut al Paradís, un molt grata sorpresa. Les veus de Miquel Gil i Pep Gimeno “El botifarra” fan de la música d’arrel valenciana un dels eixos del disc, amb resultats sorprenents amb la barreja amb estils musicals antagònics.

L’aventura que va començar amb l’enregistrament del disc a Cinctorres (Els Ports), no ha fet més que començar i d’ací unes hores d’estrenarà en directe al Catalunya Acció Sonora a Barcelona. Després serà el torn de València, el 5 de maig. El que és segur és que els Obrint Pas,amb aquest nou treball han fet un gran pas endavant com a músics. A tots aquells a qui els agrada la bona música i que siga “del Terreno”: Benvinguts al Paradís.

Escolta !

- 300 anys

- El gran circ dels invisibles 

el meu 25 d’abril: maulets d’ahir i avui

 una de les pancartes penjades a València

11 de la nit, i és ara quan em puc posar a escriure 4 ratlles sobre el 25 d’abril. És un d’aquells dies que s’esperen de fa anys, però arriba i res no s’atura. Avui fa 300 anys que vam perdre una batalla a Almansa, que en els primers gir militars crèiem guanyada, com tantes altres coses. Quan una jutgessa, valenciana, ens donava l’alegria inesperada que el repetidor del Montdúver continuava en marxa, un altre a Alacant ens glaçava el somriure de pensar de sentir la Guàrdia Civil pujar pel port de la Carrasqueta a la cacera de la llibertat d’expressió. Tanmateix seguim treballant, avui l’Agustí Cerdà ha interpel.lat al president del govern sobre el tema (transcripció aquí) i veurem com segueixen les negociacions. Sóc optimista, i crec que veurem uns bons resultats d’esquerra i a més retrasmessos per TV3.

Se’m fa dificil escriure alguna cosa quan tothom ja ho ha dit tot. També és dificil escriure sobre sentiments contradictoris. 300 anys ocupats, i tanmateix tant vius i valents i compromesos sent. Avui a migdia un company em deia que havia vist una de les pancartes que les JERPV van penjar ahir a la matinada a les entrades i eixides de València. Havien passat un grapat d’hores…quanta gent les haurà vist? què hauran pensat? ha valgut la pena l’esforç?. Bo això últim ho tinc contestat ja, sempre val la pena treballar per un país que es mou, per despertar a crits els joves valencians.

Avui, també és el primer dia que es poden veure publicades les llistes municipals i autonòmiques. Avui, 25 d’abril ja sóc candidata a les Corts Valencianes, la cinquena per la demarcació de València. Més contradiccions a dins. Tret del referèndum per la Constitució Europea, no he exercit el dret a vot, i ara en sóc representant del jovent independentista. Un nou repte, del qual, que com tots els que han vingut abans i els que vindran, només espere que em continue enriquint com fins ara. És curiós que avui, 25 d’abril, 300 anys després, siga el dia que Esquerra té sobre el paper més força que mai, més candidatures que mai, i més il.lusió que mai.

Avui fa 300 anys que vam perdre moltes coses, la majoria de les quals encara patim. L’espoli fiscal ens ofega, el nostre autogovern és de fireta, i els botiflers continuen disparant. Tanmateix aqui estem. Hem canviat els fusells per les paraules, i ja no anem a peu i a cavall, sinó a motor, però la resta queda intacte. Els lladres continuen entrant per Almansa, i nosaltres continuem a l’aguait.

300 anys després, ens rebel.lem, i això no ho para ningú !

TV3 es continuarà veient el 25 d’abril

repetidor de tv3 del montdúver

 

Extret de la pàgina web d’ACPV

 

ACPV desconvoca la concentració al Mondúver, donada la negativa de la Justícia a permetre la Generalitat Valenciana l’accés al repetidor

24/04/2007

El jutjat del contenciós-administratiu número 2 de València no ha concedit a la Generalitat Valenciana l’autorització d’entrada en el centre reemissor de TV, propietat d’ACPV, situat al cim del Mondúver, a la localitat de Xeresa (Safor) i que permet l’emissió de TV3 a les comarques centrals del País Valencià.
Tal com explica la jutgessa a la interlocutòria, el propòsit d’execució forçosa de la mesura provisional de cessament de les emissions de TV3 al País Valencià “resulta una mesura desproporcionada per a l’objectiu que persegueix…”, “ja que si es dictara resolució sancionadora, després que s’haja tramitat l’expedient i que es resolga, acordant el tancament de les emissions, aquest tancament podria portar-se a terme en qualsevol moment”.

A més, la interlocutòria deixa ben clar que no hi ha cap dany per a l’interés públic, més bé al contrari ja que, “si s’efectuara el tancament de les instal·lacions” i per tant la no emissió de TV3 al nostre territori “es veurien afectats drets fonamentals i llibertats públiques protegits en l’article 20 de la Constitució Espanyola”.

És important recordar, com també ho fa la jutgessa, que les emissions de TV3 al País Valencià no són “emissions d’una televisió clandestina, ni l’explotació d’una televisió no autoritzada sinó la retransmissió de les emissions d’una televisió pública autonòmica”.

ACPV havia convocat una concentració per demà al Mondúver, que ja ha sigut desconvocada. Per tant i a l’espera que arriben les interlocutòries dels jutjats de Castelló i Alacant , les instal·lacions d’ACPV al Mondúver continuaran obertes i es seguirà garantint les emissions de TV3 al nostre país.

Caldrà seguir esperant a veure què diuen els jutges d’Alacant i Castelló sobre els repetidors de la Carrasqueta i el Bartolo, però aquesta primera sentència, que apel.la a drets fonamentals d’informació és molt positiva per al manteniment de les emissions. Per un altre costat avui el Conseller Tresserras havia de comunicat al Conseller Rambla, que el Ministeri de l’interior estava disposat a donar una solució tècnica a la reciprocitat de les emissions.Curiós el canvi de parar del Ministre Clos, serà que prompte hi haurà una pregunta parlamentària a Zapatero sobre el tema, des del grup parlamentari d’Esquerra

Valencians 1: irracionalitat 0. El partit continua i la pressió ciutadana ha de seguir.

ps: AQUELLS QUI TENIEU PENSAT ANAR AL MONTDÚVER DEMÀ, SAPIGUEU QUE LA CONVOCATÒRIA HA ESTAT ANUL.LADA .

300 anys després: rebel·la’t

5 de maig de 2007

18.00 hores

Plaça de Sant Agustí, València (Països Catalans)

+info: www.jerpv.cat 

Bloc de Campanya (IX) Candidats d’ací i d’allà

Aquest dissabte era dia de presentacions arreu. A Vilafranca del Penedès, hi havia la presentació dels candidats i candidates de les JERC. Hi ha vora tres-cents i van aprofitar per fer la foto de família, explicar les propostes que desenvoluparem durant els dies que falten per a les eleccions, per explicar-les a la gent, però que també els 100 regidors que aspirem a tenir les JERC arreu del territori hauran d’aplicar als seus ajuntaments.

Tanmateix em va ser impossible acudir a Vilafranca amb els meus companys. Ahir al País Valencià, també era un dia important. S’havien convocat de nou manifestacions en defensa del territori a Alacant , Castelló i Valencià, per reclamar una cosa tant senzilla com que la terra és nostra i no està en venda. De nou, van ser un clam. Els col.lectius ciutadans en defensa del territori malauradament creixen comarca a comarca pels continus atemptats contra la terra, en forma de PAI’s, camps de golf, traçats de grans línies de tren contra la voluntat dels ciutadants i fins i tot línies d’alta tensió i subestacions elèctriques com les de la Valldigna-Ribera-Costera, i la subestació del barri valencià de Patraix. Ni dret a gaudir del territori, ni a la pròpia salut.

Enmig de tot això, ahir estava a un poble del Camp de Morvedre: Albalat dels Tarongers, on es trobaven els dos camins, el del jovent compromés i el de la defensa del territori. Ahir al saló de plens de l’ajuntament d’Albalat (premonitori?), hi havia la presentació del Rafa Asensio com a cap de llista d’Esquerra per a les properes eleccions municipals. A Albalat també, hi ha projectat un PAI aprovat per l’ajuntament (PP-Bloc), que multiplicarà la població d’Albalat sense tenir present els serveis bàsics. Un consistori que està d’esquenes als ciutadans, i que no manté els paviments com toca, i ni tant sols té un centre de dia per als més grans.

Amb el Rafa compartesc generació, la del 86, i també militància política i bastantes hores de feina. Així que no em cremaré posant la mà al foc, si dic que al capdavant de la candidatura d’Albalat hi ha algú compromés, valent, molt jove, però també molt conscient del que vol per al seu poble. Qui sap si serà un dels 100 regidors de les JERC a partir del 27 de maig, però el que és segur és que serà un gran actiu per a la gent d’Albalat.

Bloc de Campanya (VIII) La festa d’Esquerra

 

foto de candidats joves a les escales de la Catedral de Girona

Just 24 hores després d’arribar a Crevillent, emprenia en bus camí cap a Girona, amb la intenció, ja que ens matinàvem tant, de veure almenys ixir el sol, però la son era implacable. Ja a Girona, desdejuni i visita pel casc antic abans d’iniciar les activitats de la festa. L’any passat ja vaig acudir al Parc de torreblanca, però aquest any era diferent. A poc més d’un mes d’unes municipals, sempre va molt bé conèixer companys de tot arreu i les seues experències, fora dels ajuntaments, a l’oposició o al govern dels municipis

El primer repte del dia, la foto de família. 700 candidats en les escales de la Catedral de Girona i turistes desconcertats davant l’allau de gent. Més llistes que mai, però sobretot més il.lusió que mai escampada en aquelles escales i també arreu dels Països Catalans. Del País Valencià, en som un bon grapat de gent, encapçalats per la Lupe Ferrer, candidata a l’alcaldia de Xàtiva que parla en nom de tots nosaltres durant l’acte polític de després de dinar. Sabem com ens ha costat d’arribar fins aquí, i és gairebé impossible que algú ens prenga la il.lusió pel que fem.

A partir d’ara, tot s’accelera, per la setmana que ve l’amenaça del tancament de tv3, les trobades d’escoles en valencià, que cada any acullen més xiquets arreu del País Valencià, el primer de maig dia del treball, i aquell dia que tots els valencians ja tenim en roig al calendari de fa anys: el 5 de maig. Una commemoració de la diada nacional del País Valencià, especial perquè fa 300 anys de l’ocupació, i un pél extranya, el clima pre-electoral i el tancament de tv3 condicionaran irremeiablement la diada. 6 dies després, inici de campanya, que afrontaré en un repte més, com a candidata de les JERPV a les Corts Valencianes a la candidatura d’Esquerra i per fi arribarà el 27 de maig, on celebrarem la consolidació de la feina de tants i tants mesos.

 

bloc de campanya (VII) El sud del sud

La Casa de la cultura de Crevillent plena de gom a gom, al fons: Jo mateixa

Divendres les JERPV de Crevillent van presentar la seua secció local. Feia dies que estaven preparant l’acte i que miravem a veure com ixiria. Divendres en arribar a Crevillent, em vaig dur una de les millors sorpreses des que un dia de fa més de dos anys em va donar per comprometre’m amb les JERC. La sala plena gom a gom, només feia justícia a l’esforç de la militància de Crevillent

Per començar mai està malament saber d’on venim per no perdre el rumb de cap on anem, i els companys van projecte als gairebé 100 assistents un video de la commemoració dels 75 anys de les JERC abans d’iniciar les intervencions. Després de la presentació de la militància en Josep Candela, obria foc explicant les propostes de les JERPV, en un nou projecte valent, compromés, seriós, i que actuarà contra l’especulació creixent del territori com és el cas del projecte del Pinar.

Lluny de ser alguna cosa semblant a la nostra cultura, un obelisc va ser protagonista involuntari de tot plegat. L’actual consistori ha invertit 600.000 euros dels crevillentins en alçar un monolit de 20 metres d’alt i d’un color blau claret i groc, que ben poca cosa té a veure amb qualsevol vestigi històric. Una obra faraònica (mai millor dit) com farònica és la seua ceguesa respecte als problemes que comporta cimentar una rambla, sense habilitat un sol desaigüe.

Entre el Josep, i l’Uriel vaig fer la meua intervenció davant dels crevillentins presents. Era un dia molt important, i per fi les JERC havien arribat més al sud que mai, un sud que amb el ritme que porta i l’activitat de la seua militància ben aviat esdevindrà un dels motors per al canvi profund que necessita el País Valencià, però també la resta dels Països Catalans per assolir la majoria social que necessitem per alliberar-nos. Ja hi ha prou de no poder decidir per nosaltres mateixos allò que volem per a la nostra terra, i el futur que volem com a poble.

D’aquesta dependència no-desitjada, que ens ataca constantment (una mena d’SPAM molest, remés des de l’Estat) ens va parlar l’Uriel Bertran, que va ser portaveu nacional de les JERC durant uns quants anys i ara continua treballant des del Parlament de Catalunya. En resum, 300 anys després tots els mals continuen venint des de Madrid. Un espoli fiscal que ens roba milers de milions d’euros i que ens impedeix tenir cura de la qualitat de vida dels nostres ciutadans, atacs constants contra els Països catalans, amb l’emissió de documentals que fomenten l’odi, i tancaments de televisions pel simple fet de no ser afectes al règim.

Divendres a Crevillent vam fer una gran passa endavant per abandonar aquesta dependència espanyola, per ser motor d’un canvi d’arrel (o radical com vulgueu) de tot plegat. Per tancar l’acte, dos militants de les JERPV van esboçar les primeres propostes per al primer gran repte, les municipals. Finalment la Muixeranga, una tonada que aborrona al més valent però que aquell dia tenia el plus del compromís pel país d’un nou col.lectiu. Cada dia està més clar, que els independentistes valencians no estem disposats a deixar passar 300 anys més.