Els dies 3 de cada mes des de fa 9 mesos que tenen un significat especial. Un dia calorñis al juliol, un convoi de la línia 1 descarrilava a tota velocitat pel subsol de la ciutat. 43 persones hi van deixar la vida i 47 van patir ferides. Aquestes ferides no han tancat encara avui, 9 dies després de l’accident, i 5000 persones ens hem tirat als carrers de València amb un cel que semblava voler plorar però només ha deixat anar 4 gotes. Havia d’estar amb aquella gent que encara ara pateix, de manera que he sortit amb presses de la facultat, i m’he afegit una mica més tard del compte. A l’estació de Jesús no hi he arribat a temps, però cada vegada que hi passe no puc evitar clavar la mirada en aquella cruïlla.
9 mesos després, continua la vergonya, un llibre d’avaries ple a vessar que continua desaparegut en combat, no fos cas que es destaparen les misèries d’una línia, la línia 1 que l’alcalde de Llíria va qualificar d’immillorable, quan li costa una hora gairebé, igual a l’any 60 fer els 25 km de València a Llíria per via única, i es queda tant ample. Tampoc han arribat les mesures de seguretat promeses, quan 3000 euros d’una peça haurien evitat 43 morts. 3000€ que costa un sistema de frenat en la curva que uneix les estacions de Plaça d’Espanya i Jesús, que hauria evitat un excés de velocitat i el descarrilament fatal.
On estan les millores que anuncien cartells i cartells escampats estratègicament per les estacions? I els desdoblaments del Camp de Túria? i els sistemes de frenat?. De què serveix fer una nova estació, si els teus conciutadans es juguen la pell agafant la vella i malmesa línia 1. I on estan les dimissions, primer pas, després d’esbrinar el cúmul de despropòsits de la gestió de les línies del metro. Les cortines de fum serveixen per guanyar eleccions, però no serviran mai per fer callar les nostres consciències. I no oblidarem
“Per catalunya, el País Valencià no existeix”
Demane al lector que primer de tot no m’atribuesca la frase, ja me’n guardaré de dir bestieses d’aquest tamany.Son declaracions del líder del Bloc, Enric Morera. Només agrair-li als companys del principat la seua “ignorància quotidiana”, i el compromís sincer i el suport que ens fan palesos cada dia. Res més a dir. Respecte a Esquerra com a aliat del PP, és tant absurd que cau pel seu propi pes. Si cal ajuda, que han estat sinó els vots del bloc fins ara? Senyor Morera, no tenim cap por de dir qui som i d’on venim, i els valencians, els catalans, i els illencs: els Països Catalans (si, no em fa cap por de dir-ho) avancen junts com Esquerra i amb Esquerra. I anem amb la cara ben alta i amb tota la dignitat del món dels qui no ens hem d’amagar. I sap perquè estem aqui? Perquè volem. Un argument tant senzill com irrebatible.
Una valenciana de soca-rel, i dels Països Catalans
valencianna
Comentaris Recents