La Casa de la cultura de Crevillent plena de gom a gom, al fons: Jo mateixa
Divendres les JERPV de Crevillent van presentar la seua secció local. Feia dies que estaven preparant l’acte i que miravem a veure com ixiria. Divendres en arribar a Crevillent, em vaig dur una de les millors sorpreses des que un dia de fa més de dos anys em va donar per comprometre’m amb les JERC. La sala plena gom a gom, només feia justícia a l’esforç de la militància de Crevillent
Per començar mai està malament saber d’on venim per no perdre el rumb de cap on anem, i els companys van projecte als gairebé 100 assistents un video de la commemoració dels 75 anys de les JERC abans d’iniciar les intervencions. Després de la presentació de la militància en Josep Candela, obria foc explicant les propostes de les JERPV, en un nou projecte valent, compromés, seriós, i que actuarà contra l’especulació creixent del territori com és el cas del projecte del Pinar.
Lluny de ser alguna cosa semblant a la nostra cultura, un obelisc va ser protagonista involuntari de tot plegat. L’actual consistori ha invertit 600.000 euros dels crevillentins en alçar un monolit de 20 metres d’alt i d’un color blau claret i groc, que ben poca cosa té a veure amb qualsevol vestigi històric. Una obra faraònica (mai millor dit) com farònica és la seua ceguesa respecte als problemes que comporta cimentar una rambla, sense habilitat un sol desaigüe.
Entre el Josep, i l’Uriel vaig fer la meua intervenció davant dels crevillentins presents. Era un dia molt important, i per fi les JERC havien arribat més al sud que mai, un sud que amb el ritme que porta i l’activitat de la seua militància ben aviat esdevindrà un dels motors per al canvi profund que necessita el País Valencià, però també la resta dels Països Catalans per assolir la majoria social que necessitem per alliberar-nos. Ja hi ha prou de no poder decidir per nosaltres mateixos allò que volem per a la nostra terra, i el futur que volem com a poble.
D’aquesta dependència no-desitjada, que ens ataca constantment (una mena d’SPAM molest, remés des de l’Estat) ens va parlar l’Uriel Bertran, que va ser portaveu nacional de les JERC durant uns quants anys i ara continua treballant des del Parlament de Catalunya. En resum, 300 anys després tots els mals continuen venint des de Madrid. Un espoli fiscal que ens roba milers de milions d’euros i que ens impedeix tenir cura de la qualitat de vida dels nostres ciutadans, atacs constants contra els Països catalans, amb l’emissió de documentals que fomenten l’odi, i tancaments de televisions pel simple fet de no ser afectes al règim.
Divendres a Crevillent vam fer una gran passa endavant per abandonar aquesta dependència espanyola, per ser motor d’un canvi d’arrel (o radical com vulgueu) de tot plegat. Per tancar l’acte, dos militants de les JERPV van esboçar les primeres propostes per al primer gran repte, les municipals. Finalment la Muixeranga, una tonada que aborrona al més valent però que aquell dia tenia el plus del compromís pel país d’un nou col.lectiu. Cada dia està més clar, que els independentistes valencians no estem disposats a deixar passar 300 anys més.
Comentaris Recents