el meu 25 d’abril: maulets d’ahir i avui

 una de les pancartes penjades a València

11 de la nit, i és ara quan em puc posar a escriure 4 ratlles sobre el 25 d’abril. És un d’aquells dies que s’esperen de fa anys, però arriba i res no s’atura. Avui fa 300 anys que vam perdre una batalla a Almansa, que en els primers gir militars crèiem guanyada, com tantes altres coses. Quan una jutgessa, valenciana, ens donava l’alegria inesperada que el repetidor del Montdúver continuava en marxa, un altre a Alacant ens glaçava el somriure de pensar de sentir la Guàrdia Civil pujar pel port de la Carrasqueta a la cacera de la llibertat d’expressió. Tanmateix seguim treballant, avui l’Agustí Cerdà ha interpel.lat al president del govern sobre el tema (transcripció aquí) i veurem com segueixen les negociacions. Sóc optimista, i crec que veurem uns bons resultats d’esquerra i a més retrasmessos per TV3.

Se’m fa dificil escriure alguna cosa quan tothom ja ho ha dit tot. També és dificil escriure sobre sentiments contradictoris. 300 anys ocupats, i tanmateix tant vius i valents i compromesos sent. Avui a migdia un company em deia que havia vist una de les pancartes que les JERPV van penjar ahir a la matinada a les entrades i eixides de València. Havien passat un grapat d’hores…quanta gent les haurà vist? què hauran pensat? ha valgut la pena l’esforç?. Bo això últim ho tinc contestat ja, sempre val la pena treballar per un país que es mou, per despertar a crits els joves valencians.

Avui, també és el primer dia que es poden veure publicades les llistes municipals i autonòmiques. Avui, 25 d’abril ja sóc candidata a les Corts Valencianes, la cinquena per la demarcació de València. Més contradiccions a dins. Tret del referèndum per la Constitució Europea, no he exercit el dret a vot, i ara en sóc representant del jovent independentista. Un nou repte, del qual, que com tots els que han vingut abans i els que vindran, només espere que em continue enriquint com fins ara. És curiós que avui, 25 d’abril, 300 anys després, siga el dia que Esquerra té sobre el paper més força que mai, més candidatures que mai, i més il.lusió que mai.

Avui fa 300 anys que vam perdre moltes coses, la majoria de les quals encara patim. L’espoli fiscal ens ofega, el nostre autogovern és de fireta, i els botiflers continuen disparant. Tanmateix aqui estem. Hem canviat els fusells per les paraules, i ja no anem a peu i a cavall, sinó a motor, però la resta queda intacte. Els lladres continuen entrant per Almansa, i nosaltres continuem a l’aguait.

300 anys després, ens rebel.lem, i això no ho para ningú !