València: dia 0

 València, l’Horta, Països Catalans

Avui ha ixit el sol, inexplicablement. A la Plaça de l’Ajuntament un sol espaterrant que no deixa entreveure cap núvol apocalíptic. La façana del consistori, presenta nova imatge després de la rehabilitació però no ha canviat d’inquilina. A les cantonades, s’organitzen recollides de signatures per a un suicidi col.lectiu. En un racó, es venen espases ideals per un hara-kiri sense massa angúnia que acabe amb els patiments dels valencians. Porte el dia sencer escoltant la frase maleïda “el país Valencià està perdut”, o “l’adeu PV”.

El 27 de maig ha deixat un país blavós de paisatge bastant tètric. Em fot que s’hagen confirmat les meues sospites. No m’agrada tenir raó quan deia que “ho veia negre”. Ni en els dies més fotuts, em pensava que el fantasma de l’accident del metro votara Partit Popular. Torrent, Paterna, València, Alacant, a tot arreu l’esquerra parlamentària ensopega i es pega un dolorós colp al genoll que li impedeix caminar amb claredat

Tanmateix, ni hara-kiris, ni suicidis col.lectius. Només feina. Feina per endavant clara. Sabem on hem d’anar i hi anirem. El País Valencià no està perdut. Enmig de tot plegat l’independentisme té una feble pujada. No és suficient és cert, però és una mica d’alè. Fa 300 anys vam patir una derrota, ahir una altra. De nou ens alçarem i defensarem posicions. Llavors les de Barcelona amb els batallons de sant Vicent Ferrer, i la Mare de Déu dels Desemparats. Avui les de València des de Vinaròs a Torrevella, i de retruc les de la nostra parcel.la de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

Alguns han dit de mi que tinc molta moral. Pot ser, no acostume a donar-me per vençuda. Faré dos dies de paró per motius acadèmics i després a seguir treballant. El món no s’ha aturat. Els valencians tampoc ho farem. La independència encara resta esperant a que arribem.

Bloc de campanya (XIV) Recta final ( i II)

Les JERPV de Sueca i el Mareny amb el Joan Puigcercós

Ahir tornava cap a Sueca. Era la tercera vegada que hi anava durant les dues setmanes de campanya però ha sigut a tres actes ben diferents. Del primer, ja us en vaig parlar, una festa de les JERPV d’inici de campanya. El segon, l’acte central de la campanya municipal amb la presència del Secretari general d’Esquerra, Joan Puigcercòs, amb una assistència encara millor. I ahir a la cloenda de la campanya.

El parc de l’Estació feia patxoca, centenars i mig de militants i simpatitzants de Sueca i de la Rodalia (ahir es van convocar actes de cloenda, a Xixona, a Crevillent, a Sagunt, a Castelló a Gandia) i alguns que van venir d’una mica més enllà ens vam aplegar a sopar i a compartir les vivències d’un final de campanya més que intens.

Sueca per a la gent que formem part d’Esquerra del País Valencià ha sigut sempre una estació d’eixida cap a allà on volem anar, i potser per això no és casual que allà ens retrobàrem tots. A Sueca fa 4 anys va començar tot amb dos regidors de colp, ara a ells es sumaran un grapat a partir d’unes hores. Tots, som conscients que durant aquests dies hem fet una cosa molt important: aconseguir que ser d’Esquerra, dir-ho, i acostar-se a la gent ja no és cap cosa impossible, i milers de valencians ja ho saben.

Els parlaments dels candidats a les alcaldies de Sueca i el Mareny, van obrir foc, i la il.lusió dels presents. Després, l’Agustí amb la veu ja tocada per tants i tants kilòmetres i parlaments, parlava de trens sense parades que van de Sueca a la independència. I té raó, no serà demà, dia 28, quan proclamem la independència, però haurem fet un pas clau per a la normalitat, i clau per abastar-la.

Bloc de Campanya (XIV)Democràcia en rebaixes?

una mica d’humor en tot plegat. Gran cartell d’Esquerra-Crevillent

Estem a 4 dies de les eleccions, però hi ha coses que no canvien. En un moment en què les propostes de cada formació política són claus per decidir el futur del País Valencià, hi ha alguns que tenen altres afers que els treuen la son. Durant els darrers dies s’han intensificat els atacs contra Esquerra, exigint la retirada de les llistes a les eleccions a les Corts Valencianes en les tres circumscripcions.

En els darrers dies, el director de l’Avui, Vicent Sanchis i la directora de la revista Nat, Maria Josep Picó, han criticat obertament Esquerra, i han demanat la retirada de les llistes. Quin problema hi ha que una formació política concòrrega lliurement a les eleccions? Personalment, em sembla que és una cerca de culpables avançada per un projecte poc il.lusionant. O bé, es que potser no som tant insignificants com semblava?Perquè la fixació envers Esquerra i no contra altres forces polítiques?

Sincerament crec que va més enllà de la contesa electoral del 27 de maig, sinó que van lligats a l’existència mateixa d’Esquerra a la nostra terra. Aquests dies hi ha hagut comentaris molt gruixuts contra Esquerra a la premsa, i també acusacions personals contra els homes i dones que fem caminar aquest projecte. Fets que no contribueixen gens ni miqueta a la bona salut democràtica del País Valencià. Som un partit nacional,  de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i no tenim cap por a dir-ho. Volem construir un futur clar per al País Valencià i per als Països Catalans, i el creixement d’Esquerra que passa de 15 a 47 llistes així ho avala, ara i avui. Un creixement que seguirà a partir del 28 de maig sense cap dubte, fins assolir la majoria social que ens portarà allà on volem arribar.

Anotacions relacionades:

Agustí Cerdà: ERPV. Sense Complexos 

Joan Hornos: Bloc de Campanya: el setge d’Esquerra 

Saül Gordillo: Cibercampanya: Esquerra

Francesc Esteve (Candidat d’Esquerra a l’Alcaldia d’Alacant): vot útil, vot inútil

enllaços:

Paco Esteve, candidat a l’Alcaldia d’Alacant per Esquerra ja té bloc

Albert Dasí: Director de l’Escola Gavina (on vaig crèixer) bloc

Bloc de Campanya (XIII)Levante i Canal 9, units per la censura

Si li dic a qualsevol dels lectors d’aquest bloc que canal 9 censura i manipula els continguts, em dirà que perd el temps llegint evidències. És cert, des de la seua creació, Canal 9 ha patit una caiguda sense fons permanent iniciada pel govern socialista (i la seua llista de paraules prohibides), i rematada pel PP (intent de privatització abortat als jutjats inclos). Ara bé, jugant a manipular els ha sorgit un competidor que no es queda curt: el Levante.

L’hereu del mercantil valenciano, ha practicat aquesta campanya electoral un nou esport: salt de codis periodístics i d’ètica professional. És ben cert que la cobertura política d’una campanya electoral és molt complexa quan la junta electoral et bufa al clatell (vegeu la vaga de signatures de les informacions de televisió de catalunya), però hi ha coses que clamen al cel.

Com pot ser que en un suplement electoral de 48 fulls, no isca Esquerra Republicana ni en un línia? Puc entendre que hi ha d’haver més espai per als partits majoritaris i els parlamentaris, però a partir d’aqui? estem parlant de 48 fulls. I suposant que aquests dos grups tinguen una generació d’informació pa caure de cul, com és que Coalició Valenciana, que concorre per primera vegada a unes eleccions, i que per tant té uns resultats menors a Esquerra isca cada dia al levante, amb l’agenda electoral i les propostes de campanya i també a l’especial de marres. Es que el Levante està interessant periodísticament a donar cobertura a l’extrema dreta?

Dissabte amb el Levante de regal en l’anunci de Coalición de cada cap de setmana es regalaven els tiquets per al sopar de campanya de Coalición, mentre que al suplement electoral del Camp de Túria tota la informació referida a Esquerra es limitava a “Alexandre Gisbert-ERPV” en 20 fulls sobre candidatures de la comarca. Sort que encara les edicions comarcals del diari els queda una mica de dignitat i cobreixen les noticies per la seua importància i no per la seua sigla.

Algunes preguntes retòriques

1- Perquè es va amagar la valoració d’agustí cerdà com a presidenciable a la Generalitat per Esquerra a l’enquesta publicada fa uns mesos, quan el dia anterior si que figuraven les valoracions de Francesc Esteve, Candidat per Alacant, Celestí Gimeno, candidat per Castelló, i Josep Heras, candidat per València?

2- Perquè en algunes noticies curiosament surt el nom del candidat d’esquerra però posa candidat d’Esquerra Unida, en les notes de premsa d’algunes edicions comarcals?

3- Perquè un acte com el de la Universitat de València que s’ha cobert a la resta de formacions, no es va cobrir quan el va fer Esquerra.

4- Perquè no es recullen les propostes ni els actes d’Esquerra quan si que s’esmenten els de coalicion amb un resultat electoral menor?

5- Perquè el Levante te tanta preocupació en esborrar Esquerra, si les seues pròpies enquestes diuen que som insignificants? És que no ho som? Quin interés hi ha a esborrar a 0 Esquerra?

Donada la tendència pro-psoe (dir-li PSPV a aquestes alçades és molt complicat), de la publicació és un tema que em preocupa profundament. Esperem que el PP caiga el proper 27 de maig, però podran garantir la pluralitat dels mitjans?. Encara que siga imposat per llei, Canal 9 ha ofert un minut d’informació dels actes d’Esquerra. El Levante de València ni això.

Diumenge a migdia, i se m’acumula la feina. Avui petit paronet de campanya, després d’un cap de setmana molt intens. Divendres vaig acudir a Xàtiva, a fer costat a Lupe Ferrer, candidata d’Esquerra a l’alcaldia de Xàtiva i amb la gent d’Esquerra-Xàtiva, l’Agustí Cerdà i un company de les JERPV.Crec que ho he dit ací, algunes vegades. El que més m’agrada de la feina que fem, és recòrrer el territori, conèixer la feina de les dones i homes d’Esquerra arreu.

En arribar a Xàtiva el primer que vaig veure a l’Albereda, era una pancarta amb el lema “Perquè vols”. Tant senzill com profund en aquests dies d’apel.lació contínua al vot útil, un tema de que parlaré algun dia en un altre post. Caminar per Xàtiva amb Lupe una odissea, cada 5 metres parada i fonda per alguna conegut. No podia ser d’una altra manera, amb una persona accessible com poques, que té molt i molt clar el que vol per a Xàtiva i per a la seua gent.

Després d’una fideuà mítica, i d’altres activitats per la vesprada, vam acudir a un acte per la llibertat d’expressió. Totes les forces menys el PP i Coalición havien contractat Xavi Castillo, censurat per L’alcalde Rus, per la seua crítica ferotge al PP. Hi havia moltíssima gent, que més enllà de sigles estava per la llibertat d’expressió. Allà de nou vam fer palesa la receptivitat cap a gent d’Esquerra, sense cap por ni coacció, perquè volien.

Només començar l’obra, la gent de les JERPV vam fer cap a Tavernes de la Valldigna, on feiem la primera semifinal del JERoCK. De nou, moltíssima gent al concert. Neus Armengol, candidata de les JERPV a l’Ajuntament de Tavernes, i els companys havien fet una gran feina, i el concert és tot un èxit. Desgavell, és el primer finalista del Jerock. 4 hores després, cap a les 8 del matí arribe a casa, moltes hores rodant, però tot els segons valen el seu esforç.

Podeu consultar el video Xàtiva Digna aquí: Part 1 i Part 2 

bloc de campanya (XI) Utilitza’ns: perquè vols

Us deixe els vídeos de campanya tant del País Valencià, com d’Esquerra (eleccions municipals), i un grapat d’enllaços d’altres vídeos

video de campanya de les Eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig

Espots:

Esquerra Rubí: video, Video 2

Esquerra Crevillent: video

Esquerra Vic: video

Esquerra Tordera: Urbanisme, Cultura, comerç, esports

Esquerra Vilafranca del Penedès: video

Esquerra Altafulla: video

Esquerra torredembarra: video

Esquerra Molins de Rei: video

Esquerra Tarragona: habitatge

Esquerra Barcelona: Model de Ciutat habitatge jove, +videos

Esquerra Blanes: video

Esquerra Algemesí: video, video 2

Esquerra Sueca: vídeo

(faré crèixer la llista a mesura que arriben més videos)

Bloc de Campanya (X): actes, enquestes i amenaces

 

Ja no té aturador. Ha començat la campanya electoral, i comença la cursa (mai millor dit, amb tot el merder de la fòrmula 1) cap a les eleccions. D’aquests primers dos dies, m’agradaria fer uns quants apunts que em roden pel cap de fa dies, però que per manca de temps (i els que esteu en campanya o les seguiu de prop sabeu molt bé de què parle) no us he pogut fer arribar fins ara.

Les JERPV, vam iniciar la nit de divendres a Sueca la nostra campanya electoral (foto). Per a aquestes eleccions municipals, hem triat el lema independitza’t, per al conjunt dels Països Catalans, i que acull tant el vessant més autodeterminista com la necessitat de millorar les condicions de vida dels joves i garantir el seu dret a l’emancipació. Per a la contesa electoral autonòmica, hem escollit, Prou submissió: temps d’acció!, acompanyat del sublema “deixaràs passar 300 anys més”, amb una clara al.lusió a la necessitat que els valencians, recuperem, 300 anys després el nostre poder polític i econòmic, aquell que vam perdre a punta d’arma a Almansa.

El nostre primer acte de campanya electoral (de fet també el meu primer acte de campanya electora, ja que són els primers dies de les meues primeres eleccions), va ser tot un èxit. 150 persones en van fer costat en una festa míting en una sala de concerts de Sueca, on vaig fer una bona descoberta. Els enderrocks, un grup de Sueca que sona molt i molt bé. Als candidats de les JERC de Sueca, el Miquel, el Jordi, la Maria, l’Ana, molta sort amb la candidatura local, com també a la resta de companys d’esquerra i de les JERC, i felicitats per la feina que esteu fent.

Més apunts electorals.

Primers dies d’enquestes i aterra el CIS de nou. Majoria absoluta del PP, folgada, i sense tenir en compte el “l’efecte alonso” que ha intentat el Consell amb tota la polèmica del circuit urbà, i aquàtic, vist l’estretor de la carretera del projecte i els perillosos acostaments a l’aigua del Port. El PSOE, fa figa (tampoc cap gran novetat), el Compromís no despega i li auguren 8 diputats, i Coalició no entra (aquí hi ha bona noticia). Enquesta bastant preocupant, però poc fiable com la resta. I Esquerra? Doncs no ho sé, continua la política mediàtica basada en la màxima “molesten, no els publiqueu res”que per sort les edicions comarcals dels diaris no comparteixen. Per no publicar, ni tant sols hi ha una mínima referència a l’especial eleccions del Diari Levante, ni una gota de tinta en 48 fulls!. Segueix doncs la tendència de les informacions de la manifestació del 5 de maig, on el País, va obviar que haguerem participat en la manifestació (intencionadament, perquè n’erem uns bon grapat com per veure’ns)

Aquests dies a cada racó de la nostra seu es pot llegir Perquè Vols!, el lema electoral d’esquerra. Finalment ha acabat tenint  més sentit que mai el lema en una campanya on s’està imposant una concepció del vot coaccionat. Ja hi ha prou de demanar retirada de llistes (que vindrà després, la il.legalització?), en un clar gest antidemodràtic de negar a la gent votar lliurement el que vol. Hi ha molta gent, que votarà allò que crega conveninent, siga l’opció que siga, i ho farà perquè vol, i no per fer bons els dolents, ni atenent a consignes de vot útil, però de dubtosa consciència. Evidentment, pels qui volem un canvi de model, i no de carteres, votar Esquerra és allò més útil per avançar, i no atendrem a provocacions.

 

 

300 anys després ens rebel.lem

 

el 25 d’abril amb un nus als sentiments

l’esperança als ulls

les banderes al vent

i les ganes de viure de la meua gent

 

Viure-Obrint Pas (Benvinguts al Paradís, 2007)

 

Un nus als sentiments. És un bon resum de la diada del 5 de maig. El final de moltes setmanes de feina de tota la gent que formem part de les JERPV (pamflets pancartes, encartellades, mil trucades i algunes aventures), i un dia massa especial per als valencians. Començàvem molt fort, i per primera vegada el Consell Nacional de les JERC arribava a la Ciutat de València. L’Octubre, el centre de cultura contemporània d’ACPV ens acollia, i l’Eliseu ens va donar la benvinguda amb una salutació. Per sort, ja no som 4 i cabem en un taxi, tal i com resumia molt gràficament l’Eliseu els inicis d’ACPV en alguna trobada, i la tasca que van fer aquelles poquetes persones ara ha abocat 70.000 persones al carrer.

L’alegria de veure tants i tants companys rodant per l’OCCC, va durar poc. Abans d’iniciar la cloenda del Consell, presentant un vídeo i dirigint 4 paraules als companys, em diuen que ja hi ha hagut les primeres agressions. No és el primer cop que passa, però em sembla que mai podré païr la impotència de no poder fer-hi res i de veure els meus companys patir. Estic molt emprenyada, i supose que es va notar en la intensitat del discurs.

Després de dinar, arribar el moment de la manifestació. Els blocs d’Esquerra i les JERPV fan molt de goig. Han vingut moltíssims companys d’arreu dels Països Catalans, que han fet un gran esforç sobretot ara que estem en campanya i tothom va de bòlit. Al meu costat, El Pere, la Georgina i la Laia (entre moltíssima altra gent) que trepitgen les cambres legislatives del Parc de la Ciutadella, i de la Carrera de San Jerónimo i el carrer alhora. El bloc fa molta patxoca, i els companys despengen una pancarta des d’una bastida amb el lema “300 anys i prou”. Des dels terrats de València plouen pamflets plens dels problemes que, com a joves patim, i que treballem per a resoldre. A la mani no hi ha cap incident, al contrari, és una de les manifestacions on millor m’ho he passat mai!. A tots ells, gràcies.

Quan pensava que la tranquil.litat s’apoderaria de nosaltres ens vam traslladar al Campus de Tarongers al concert. El metro? una prolongació de la manifestació, banderes, càntics, i tota la comitiva de les JERC dintre d’un vagó, amb l’estupefacció corresponent de dones majors inclosa. A l’altre costat de l’andana, en un cartell electoral, l’Agustí i el Josep Heras (candidats a les Corts i a l’ajuntament de València), somriuen.

Finalment, el concert, on la disbauxa ja s’apodera de nosaltres, fem un sopar ràpid. Cap a quarts de 5 del matí arribem a casa, dic bona nit a l’Aner i em gite, però em costa moltíssim dormir, massa emocions: impotència, ràbia, alegria, compromís, amistat, força, valentia, constància. Un 25 d’abril més, però molt diferent als altres. Més forts que mai, més a prop que mai de la independència. Potser no em vaig equivocar tant al Consell Nacional en afirmar que el futur és nostre, és clar, però el present també

 

 

 —————-

ps: Gràcies a tots aquells companys de les JERC que ens vareu fer costat a València dissabte passat. Sense vosaltres no haguera sigut el millor 25 d’abril !.

ps2: Gràcies a l’Aner, d’Iratzarri (Aralar Gazteak), per suportar els controls de l’aeroport i vindre des de Getxo a fer-nos costat en la diada, però també pel seu suport diari a la tasca de les JERC. Gràcies també pel duel automobilístic amb la consola diumenge al matí. Catalans 1- Bascos 0, per a quan la revenja? Eskerrik asko, i un petonet !

ps3: Agrair especialment la seua fortalesa als militants de les JERC qui van patir un agressió el matí del 5 de maig i malgrat tot, van seguir endavant durant tota la diada. Una abraçada ben forta.

 

Anotacions relacionades:

 

Pol Pagès: 300 anys després: rebel.la’t

Empar Crespo: el 25 d’abril amb un nus als sentiments 

Lluís Pérez: La València subterrània 

Sílvia Estany: Estada a València

Agustí Cerdà: És l’hora d’Esquerra: Perquè vols!