el 25 d’abril amb un nus als sentiments
l’esperança als ulls
les banderes al vent
i les ganes de viure de la meua gent
Viure-Obrint Pas (Benvinguts al Paradís, 2007)
Un nus als sentiments. És un bon resum de la diada del 5 de maig. El final de moltes setmanes de feina de tota la gent que formem part de les JERPV (pamflets pancartes, encartellades, mil trucades i algunes aventures), i un dia massa especial per als valencians. Començàvem molt fort, i per primera vegada el Consell Nacional de les JERC arribava a la Ciutat de València. L’Octubre, el centre de cultura contemporània d’ACPV ens acollia, i l’Eliseu ens va donar la benvinguda amb una salutació. Per sort, ja no som 4 i cabem en un taxi, tal i com resumia molt gràficament l’Eliseu els inicis d’ACPV en alguna trobada, i la tasca que van fer aquelles poquetes persones ara ha abocat 70.000 persones al carrer.
L’alegria de veure tants i tants companys rodant per l’OCCC, va durar poc. Abans d’iniciar la cloenda del Consell, presentant un vídeo i dirigint 4 paraules als companys, em diuen que ja hi ha hagut les primeres agressions. No és el primer cop que passa, però em sembla que mai podré païr la impotència de no poder fer-hi res i de veure els meus companys patir. Estic molt emprenyada, i supose que es va notar en la intensitat del discurs.
Després de dinar, arribar el moment de la manifestació. Els blocs d’Esquerra i les JERPV fan molt de goig. Han vingut moltíssims companys d’arreu dels Països Catalans, que han fet un gran esforç sobretot ara que estem en campanya i tothom va de bòlit. Al meu costat, El Pere
, la Georgina i la Laia (entre moltíssima altra gent) que trepitgen les cambres legislatives del Parc de la Ciutadella, i de la Carrera de San Jerónimo i el carrer alhora. El bloc fa molta patxoca, i els companys despengen una pancarta des d’una bastida amb el lema “300 anys i prou”. Des dels terrats de València plouen pamflets plens dels problemes que, com a joves patim, i que treballem per a resoldre. A la mani no hi ha cap incident, al contrari, és una de les manifestacions on millor m’ho he passat mai!. A tots ells, gràcies.
Quan pensava que la tranquil.litat s’apoderaria de nosaltres ens vam traslladar al Campus de Tarongers al concert. El metro? una prolongació de la manifestació, banderes, càntics, i tota la comitiva de les JERC dintre d’un vagó, amb l’estupefacció corresponent de dones majors inclosa. A l’altre costat de l’andana, en un cartell electoral, l’Agustí i el Josep Heras (candidats a les Corts i a l’ajuntament de València), somriuen.
Finalment, el concert, on la disbauxa ja s’apodera de nosaltres, fem un sopar ràpid. Cap a quarts de 5 del matí arribem a casa, dic bona nit a l’Aner i em gite, però em costa moltíssim dormir, massa emocions: impotència, ràbia, alegria, compromís, amistat, força, valentia, constància. Un 25 d’abril més, però molt diferent als altres. Més forts que mai, més a prop que mai de la independència. Potser no em vaig equivocar tant al Consell Nacional en afirmar que el futur és nostre, és clar, però el present també
—————-
ps: Gràcies a tots aquells companys de les JERC que ens vareu fer costat a València dissabte passat. Sense vosaltres no haguera sigut el millor 25 d’abril !.
ps2: Gràcies a l’Aner, d’Iratzarri (Aralar Gazteak), per suportar els controls de l’aeroport i vindre des de Getxo a fer-nos costat en la diada, però també pel seu suport diari a la tasca de les JERC. Gràcies també pel duel automobilístic amb la consola diumenge al matí. Catalans 1- Bascos 0, per a quan la revenja? Eskerrik asko, i un petonet !
ps3: Agrair especialment la seua fortalesa als militants de les JERC qui van patir un agressió el matí del 5 de maig i malgrat tot, van seguir endavant durant tota la diada. Una abraçada ben forta.
Anotacions relacionades:
Pol Pagès: 300 anys després: rebel.la’t
Empar Crespo: el 25 d’abril amb un nus als sentiments
Lluís Pérez: La València subterrània
Sílvia Estany: Estada a València
Agustí Cerdà: És l’hora d’Esquerra: Perquè vols!
Comentaris Recents