Paraules dels altres

TOT EL QUE ARRIBA AMB EL VENT

No sóc el xiquet que es creu
Tot el que arriba amb el vent,
Ni que l’eco siga el seu.
Vull seguir la meua veu
En la ruta del que sent
Equipatge per a tornar
I raons per avançar.

He aprés a buscar dins meu
Soledat en els acords
Multitud en els records
Per això a la nit vull ser
Un estel que fuig del cel
Combustible per a tornar
I raons per avançar.

Quan m’adone que els meus peus
Són el meu únic govern
Vaig calçant la meua ment
He trobat la meua veu
I, la note, va creixent:
Melodies per a tornar
I raons per avançar.

He aprés a buscar arreu
Veritat en els carrers
-i mentida en els papers-.
Per això a la nit vull ser
Lluna plena i puny creixent:
El desig per avançar
I raons per començar.

Estatut esgotat. I se n’adonen ara

A estes hores, després d’aprovar el nou estatut d’autonomia del País Valencià, fa un poc més d’un any, el President de la Generalitat Valenciana, Francisco (àlies Paco) Camps, afima a la premsa que València necessita un nou sistema de finançament per poder garantir uns millors serveis públics als ciutadans (bonic eufemisme, per parlar de fòrmula 1, i comissions especulatives).

Des d’aquest espai, vull felicitat al senyor Camps, per la rapidesa que demostra en arribar a aquesta conclusió. Ara bé, no calia que invertir-hi un any de la seua vida en la dissertació, perquè durant el tràmit de l’Estatut Valencià, el grup Parlamentari d’Esquerra en les més de 70 esmenes presentades, li ho va fer veure per activa i passiva. La ceguesa del senyor Camps arriba a límits insospitats, en rebutjar una esmena, sempre amb la connivència de la seua fotocòpia esborronada (altrament dita PSPV), on simplement deia “la capitat del País Valencià és la Ciutat de València”. Supose que tot plegat té dues explicacions. O no aprovar absolutament res que portara la marca Esquerra, o bé van arribar a la conclusió que un país té una capital i una region de España, un virrei que “viene a comarcas”.

És clar que sense un sistema de finançament equitatiu, i sense l’esclariment de l’Espoli Fiscal que pateix el País Valencià, ens serà gairebé impossible, per moltes bones intencions que presenten als mitjans de bastir un projecte de futur per al País Valencià. La indústria de coneixement passa de llarg sempre per les notes terrres, i la indústria tradicional perd pistonada per la comptència d’altres indrets, i per la ceguera una vegada més de les administracions públiques del País Valencià, que no tenen prevista cap solució, més enllà de vendre refrescos a les curses de fòrmula 1, per mantenir la nostra economia per quan es consume la parada de burro preceptiva després de l’arrancada de cavall de l’economia de la rajola.

em tem que seguirem esperant la reacció…

Spot Acampada Jove

Nit de Sant Joan

Hem deixat enrere la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu que de ben segur deixarà pas a un estiu calorós, llarg, però que se’ns farà curt i intens. Moments de descans a estones, i de molta feina en altres. Moment de carregar piles, per encetar de nou un curs, i nous projectes.

La nit de sant Joan, ni de focs i petard, correfocs i revetlles, acull també tradicions comunes arreu dels Països Catalans, que fan que aquesta diada ja siga la festa nacional dels Països Catalans (tot i que sovint no se’n té una consciència clara). Dia doncs, per formular desitjos d’un futur més lliure i socialment més just per a la nostra terra.

Com sempre, aquesta matinada, tocava rebre l’estiu amb uns amics a vora del mediterrani, al mateix indret on hem crescut, i on encara ens queda moltíssim per avançar. La màgia de la nit, però, sempre eclipsada per desenes d’ampolles de vidre deixades de qualsevol manera a vora mar que fan impossible qualsevol intent de passejar en la nostra nit més llarga, sense el perill de prendre mal.

Aquesta nit de Sant Joan, ha anat precedida de la Manifestació de l’Orgull GLTB del 2007 a València, on la gent d’Esquerra i les JERPV vam acudir amb el lema “l’Esquerra que Entén, per la plena igual social”, com cada any. Malgrat el canvi legislatiu que s’ha fet, i que els ha donat al col.lectiu GLTB una base per a la igualtat jurídica, encara ara són malauradament moltíssims els casos de discriminació i fins i tot atacs físics, que fan que la plena igualtat social quede encara massa lluny.

Acampada Jove: viu la independència

Final del Jerock i altres apunts

proper divendres 29 de juny es celebarà la final del JEROCK en el Casal de Russafa de València (Plaça del Doctor Landete, 2) a les 23.00 amb la participació de Desgavell, Tinc Ladilles i Tashkenti. Cal tenir en compte que el guanyador del concert, oferirà un concert inclós en la programació de l’Acampada Jove d’aquest 2007.

 

Altres apunts

Després de l’èxit de la manifestació del passat 5 de maig a València, Iratzarri, el jovent d’Aralar, han publicat una ressenya a la seua revista, de la jornada de lluita i commemoració dels 300 anys d’ocupació espanyola després de la pèrdua d’Almansa, elaborada pels companys d’Iratzarri que ens van acompanyar aquell dia. A l’Aner Sertutxa, agrair-li el gest, i dir-li que aviat ens veurem per Bilbao.

Avui, dia de la música, cal reconèixer a la FNAC de València, la iniciativa de dur a Antònia Font a tocar al cap i casal, fora de l’espai comercial, a l’aire lliure. Vista la gran afluència que hi ha hagut al concert, trobe que és un bon motiu per continuar potenciant des d’aquells que tenen més recursos per fer-ho com la FNAC (que val a dir que hauria de posar més esforç a nivell publicitari en els seus catàlegs i pamflets, en incloure productes culturals en català, i afegir la traducció al català dels molts dels llibres que sí que inclouen a les publitrameses), la música i la cultura catalana al País Valencià.

València ja té regidoria de Canvi Climàtic

El diari d’avui (no diré quin) obria la secció “comunidad valenciana” (sic) amb la notícia que València estrena des de la formació del nou govern popular la regidoria de canvi climàtic. Sembla que per fi el seny s’ha instal.lat a la Plaça de l’Ajuntament…o no?. Una servidora, malpensada de mena, en vista de la persona designada per a tal empresa, Maria dels Àngels Ramon-Llin, no pot evitar pensar que només es tracta d’un pas de claqué de cara a la galeria, i una estirada de corda per mantenir els equilibris interns del Partit popular després de la neteja ètnica (no sabem si sostenible o no, o fruit de la grip aviar) del partit gavinero.

Com què a més de malpensada sóc tiquismiquis, m’agradaria que s’explicara quin full de ruta tenen pensat aplicar amb combatre ells “a soletes” el canvi climàtic, si estan coordinats amb la resta d’institucions, si tenen un full de ruta, quina legislació aplicaran, si tenen present l’agenda 21, si seran racionals amb les polítiques de mobilitat, si per fi donaran un espai al carrer per a la bicicleta, o si tenen pensat què fer amb la contaminació urbana.

Done per sentat, que ja tindran un pla integral de recollida selectiva d’escombreries, després de la retirada, en la segona meitat de la legislatura que ara s’ha acabat, de contenidors de recollida selectiva, o si em permetran de separar els meus residus (tasca que ja faig domèsticament), sense haver de recòrrer diversos centenars de metres, per distribuir la meua “merdeta domèstica” allà on toca,sense fer un recorregut més semblant a un home run de bèisbol, per tota la illa de cases (hi ha un contenidor a cada cantó més o menys), que a qualsevol tasca cívica com a ciutadana de la Ciutat de València.

I amb la contaminació acústica què fem?. I amb la crema indiscriminada de materials altament contaminants (polietiré i pintura enlloc de la fusta tradicional) que produeixen el 20 % de la contaminació de tot l’any a la Ciutat de València en només 4 dies (altrament dit falles)?. Faran alguna cosa amb tot plegat? o es limitarà a la reubicació d’assesors?

Losantos contraataca

Després de la sentència que condemnava a Federico Jiménez Losantos i a la COPE a pagar 60.000 euros a Esquerra per injúries i calúmnies després d’equiparar Esquerra amb ETA, sembla que el més polèmic dels locutors matinals no en té prou. És d’admirar la seua abnegada contribució econòmica a la defensa de l’ensenyament del català (a on es destinarà l’import de la multa si la sentència és ferma), i els seus intents per defensar-lo.

Ironies a banda, assistim de nou, a la vergonya de la mentida, quan Losantos, com cada dia que es que lleva inspirat per carregar contra el PP de Catalunya, acaba referint-se al partit republicà com “los de l’Hipercor”. Avui justament, que fa 20 anys que ETA va posar una bomba al pàrquing de l’Hipercor de Barcelona deixant 21 morts, l’atemptat més sagnant de la banda en terres catalanes.

Tinc la sort de no haver de patir en excés aquesta emisora, de fet m’he assabentat de les “brillants” declaracions a través d’un altre mitjà “neutre” i “gens tendencios” com és e-noticies. Aquests dies, estic examinant-me dels exàmens fials de 3º curs de periodisme de la Universitat de València, i val a dir que aquestes hores ja m’han referenciat totes i cadascuna de les pràctiques del senyor losantos en l’ABC del que no s’ha de fer.

S’entesta en vincular independentisme amb violència, per por a que seguim com fins ara, creixent en número i en normalitat d’un discurs que treballa per la pau de tots i cadascun dels pobles del món. I ell? també cerca la pau amb discursos guerracivilistes i que estan lluny d’aturar l’odi entre les persones? Em sap greu per ell. Però la gent que anem amb les mans esteses a parlar amb tothom, però amb les idees clares, tenim les de guanyar, enfront de l’odi i la violència que propugna. Almenys que condemne demà mateix l’incendi a la seu d’Esquerra de Sant Vicenç dels Horts i demostre que és un demòcrata (almenys li donaré el benefici del dubte).