Tossudament alçats

He llegit les portades dels diaris com cada dia. El Jordi Portabella va fer públic ahir que no hi hauria un nou tripartit, que Esquerra anava a l’oposició. Les portades com sempre no són el reflexe de cap realitat i disparem amb bala contra Esquerra. Dues paraules, Tossudament alçats, em ballen pel cap tot el dia, potser per no arraulir-me baix de cap balcó per por a que una gavina popular em defeque damunt (la superpoblació que hi ha des de diumenge no es gens alenadora).

Volia buscar els versos de LLach, per penjar-los aquí. El google, que em comença a fer por de tot allò que pot saber sobre mi, em remet, després d’alguna ressenya de premsa, al bloc de l’Anna Simó, companya d’Esquerra a l’Hospitalet. Una Anna, i una altra, una d’Esquerra i l’altra també, no puc evitar un somiure còmplice. Aprofite la visita, per llegir els darrers posts. Tot i la bona feina de l’Eduard Suàrez com a regidor de l’Hospitalet han perdut el regidor. Molts ànims i una abraçada i seguiu tossudament alçats perquè al 2011 hi tornarem amb molta més força. D’altra banda felicitar a la gent d’Esquerra d’El Prat de Llobregat pels resultats i per tornar a l’ajuntament per primera vegada des de la República.

Estic farta del derrotisme d’aquests dies. No s’ha acabat el país ni la feina, i molt menys Esquerra i les JERC. Prou de dir que “d’esta pleguem”. Prou de “no hi ha res a fer, el país s’acaba”. Si penseu això, felicitats, heu caigut en la trampa de la dreta. Tenia clar que aquestes eleccions canviarien la cojuntura per a Esquerra, si bé no hem crescut tant com caldria, però no el fons, ni ens anavem a independentitzar ni estariem en una república, de manera que la feina a fer continua sent molta i molt costosa.

Doncs bé, ara i aquí s’accepta el repte de tornar a il.lusionar a la gent. El repte d’una esquerra viva i propera, sempre alegre i combativa (desitge de tot cor que  s’encomane als companys que ara passen pel mal tràngol), sempre capaç de remuntar. De moment, dilluns ja ens hi posem. Com que l’Estat Espanyol, no li dóna la gana de presentar les balances fiscals ja hem fet la feina. Presentarem a la FNAC de València el llibre “l’espoli fiscal del País Valencià”, de Celestí Gimeno, amb la presència de l’autor i l’Agustí Cerdà, autor del pròleg i president d’Esquerra al País Valencià.

anotacions relacionades:

Agustí Cerdà: 11756 gràcies i País Valencià Sí (article d’opinió) 

Video: Pregunta parlamentària sobre les balances fiscals

ps: El passat 28 de maig aquest bloc va fer 1 any de vida

Tossudament Alçats

Som aquí,
tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts
es faci possible.

De bell nou,
i deslliurats d’enyors,
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret
a escriure el futur,
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny
i ens acosti fins l’art de viure.

Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
El desig d’un nou món
des de les nostres arrels.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
Som aquí fermament
per conviure l’univers, l’univers.

Coneixem
les pedres del camí,
no és només un somni
també és mesura de la llibertat,
l’anhel que neix en cadascú,
l’afany que ens acosta al futur,
que es fa de tots si ens donem la mà
per fer un món possible.

Novament,
i deslliurats d’enyors,
som aquí
tossudament alçats.
Som aquí.