Disculpeu les molèsties però sóc independentista i de València

Cap de setmana de nou intens. Des que milite per Esquerra i les JERC, sempre he tingut clar que allò que més m’agrada és anar amunt i avall del territori, conèixer gent, i experiències. Aquest cap de setmana tocava “escapada al nord”, entre la Ciutat de Barcelona, i Reus al Baix Camp.

Divendres, una milers de persones, vam plenar l’auditori Wintherthur, en la presentació de “disculpin les molèsties”, el primer llibre del Xavier Vendrell. Allà ens vam trobar gent d’Esquerra de tot arreu. No recorde una presentació de llibre tant multitudinària, però potser era el moment que tota la gent d’Esquerra (una part perquè per sort en som moltíssims més), ens juntarem per iniciar una nova passa endavant.

De la contundència de les paraules del Xavier, no crec que calga dir res a qualsevol que l’haja sentit fer. Del contingut, perfils al govern, espais de sobirania que no facen oblidar que som independentistes i línies vermelles, el tema estrella d’aquesta setmana, per trobar un antídot que torne a il.lusionar tant com al 2003. La premsa assetja que dóna gust, i de fer-los cas, a hores d’ara Esquerra ja s’hauria dissolt. Res més lluny de la veritat: no els hi pensem donar el “gustasso”. Tenim corda i combustible per anys, i no podem oblidar que encara està tot per fer (o quasi tot)

D’allà, i després de sopar amb altra gent d’Esquerra com l’Agustí, el Jordi, l’Empar, o el Josep i el Geroni de Benicarló, i després d’una conversa impagable, d’aquelles que se’t fa de dia amb el món quasibé arreglat i ni te’n dones compte amb el Jordi, a mitja tarda baixem cap de Reus. Allà la nit es tornaria a fer dia, en sortir del Tio Canya de Reus (que està d’estrena) després d’haver anar a la Festa de les Seleccions Catalanes i al Concert d’Obrint Pas.

De nou, carregada de piles per tirar endavant, tossudament alçada (com no ho he deixat d’estar). La feina continua donant resultats, i les JERPV ja tenim el nostre primer regidor: El Mario Carbonell a Xixona, on aviat iniciarem la nostra tasca. Tot i això, encara queda moltíssim per fer, i em sabrà greu, però m’haureu de d’acceptar les disculpes per no dimitir d’independentista a València.