Com no sabr encaixar una victòria futbolística

El Madrid ha guanyat la lliga. Fins aquí no hi ha massa notícia a aquestes hores i tampoc cap novetat. El que síque és notícia, però amb tota la intenció del món amagaran els mitjans de comunicació és la curiosa (per no dir vergonyosa) manera de celebrar la lliga per part d’alguns seguidors del Madrid.

Ahir a la nit, una colla d’energúmens, no van tenir cap altra idea que forçar la porta de la seu d’Esquerra i Jerc de Sant Vicenç dels Horts i calar foc a la seu del partit. El balanç: uns danys importants tot i que no irreparables, i la incredulitat de la gent d’Esquerra de veure que una vegada i una altra arriben atacs impunes de mans de feixistes camuflats darrere d’una samarreta d’un equip. Des de València, tota la solidaritat i el suport als companys de Sant Vicenç. Malauradament sabem massa bé de quin pal van aquesta gent i per tant us encoratgem a seguir endavant.

Per si la barbaritat no semblava suficient al lector, ahir a Reus també es van viure escenes vergonyoses. Durant la celebració del triomf del Madrid es van cremar fins a 8 senyeres a la Plaça Prim de la capital del Baix Camp. Tot una mostra d’integració de la gent que viu a casa nostra.

M’agradaria saber com es senten a hores d’ara aquells seguidors del Reial Madrid que es senten catalans (hi ha ), i també aquells qui a més voten Esquerra, són simpatitzats o fins i tot militants. Tota aquella gent, no té dret a no sentir-se contra l’espasa i la paret, entre el seu equip de futbol (només és això), i la terra que s’estimen i les idees que defensen? I què en diuen ara, aquells que acusen sempre els catalans de polititzar l’esport amb al reivindicació de les nostres seleccions nacionals? açò no és polititzar l’esport?