Nit de Sant Joan

Hem deixat enrere la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu que de ben segur deixarà pas a un estiu calorós, llarg, però que se’ns farà curt i intens. Moments de descans a estones, i de molta feina en altres. Moment de carregar piles, per encetar de nou un curs, i nous projectes.

La nit de sant Joan, ni de focs i petard, correfocs i revetlles, acull també tradicions comunes arreu dels Països Catalans, que fan que aquesta diada ja siga la festa nacional dels Països Catalans (tot i que sovint no se’n té una consciència clara). Dia doncs, per formular desitjos d’un futur més lliure i socialment més just per a la nostra terra.

Com sempre, aquesta matinada, tocava rebre l’estiu amb uns amics a vora del mediterrani, al mateix indret on hem crescut, i on encara ens queda moltíssim per avançar. La màgia de la nit, però, sempre eclipsada per desenes d’ampolles de vidre deixades de qualsevol manera a vora mar que fan impossible qualsevol intent de passejar en la nostra nit més llarga, sense el perill de prendre mal.

Aquesta nit de Sant Joan, ha anat precedida de la Manifestació de l’Orgull GLTB del 2007 a València, on la gent d’Esquerra i les JERPV vam acudir amb el lema “l’Esquerra que Entén, per la plena igual social”, com cada any. Malgrat el canvi legislatiu que s’ha fet, i que els ha donat al col.lectiu GLTB una base per a la igualtat jurídica, encara ara són malauradament moltíssims els casos de discriminació i fins i tot atacs físics, que fan que la plena igualtat social quede encara massa lluny.