Ara és l’hora d’Esquerra, a Madrid i arreu

 Cal trencar el malefici, plantem cara a Madrid !

Sempre s’ha dit que l’últim debat de política general de la legislatura marca l’inici de la cursa cap a les eleccions generals, i aquest any no sembla gens diferent. Crisi del govern central amb 4 ministres nous. Cal fer cartell abans de les generals i Bernat Sòria és una cara de renom, mentre Carme Chacón esdevé una nova picada a l’ullet cap a Catalunya que va provocar que Zapatero fóra president que pretenen (almenys) que torne a ser així.

Enmig de tot plegat, Esquerra ja té el seu candidat a les generals pel Principat. Serà el Joan Ridao, que ja sap massa com les gasten a Madrid (vege’s negociació de l’Estatut), i és un perfecte coneixedor de tot l’entramat legislatiu (és redactor d’una gran part de l’Estatut Català). Per davant un repte gens fàcil, les eleccions del 2004 van fer crèixer Esquerra d’1 a 8 diputats, en unes condicions extrordinàries en una càrrega espanyolista de profunditat sense precedents.

Tanmateix és injust dir que té el repte de mantenir la força d’Esquerra a Madrid. La responsabilitat de tornar a engrescar a la gent després del dessassosec municipalista, és de tots, i és cert qu hi ha coses que no ajuden gens com les declaracions demencials del president d’Esquerra carregant contra les JERC, però cal fer l’esforç. La força d’esquerra és precissament aquesta, la seua gent, i val la pena que aprofitem l’estiu per a vacunar-nos de prediccions sociovergents com la de Salvador Cot (si es grup parlamentari està en perill d’extinció ho decidiran els votants, no vosté) que vaticinen una escletxa de fum i la davallada als inferns.

Ara és la nostra. La feina s’ha fet i quasi sense temps per què els nostres companys a Madrid deixaren les maletes, es van retirar el tropes d’una guerra absurda i il.legal i es va parar la major barbaritat nacional (i dic nacional perquè afectava tots els PPCC) en temps, el trasvassament de l’Ebre. El 90% de les lleis socials del govern tenen marca Esquerra, i nacionalment el PSC ni ha tossit davant els seus “jefes”, perquè feren res, mentre Duran campa per Madrid amb fent odes al ministeri d’exteriors. Dimarts passat, al debat de política general es va veure de nou que estem solts davant el perill i ens vam explicar alt i clar, com ja ho fa el nou candidat.

El repte no són només les eleccions generals, ni molt menys. Sinó preparar un nou salt cap a la majoria social, i aquí ens la juguem tots, els del nord, els del sud i els de l’Est (que van fent via i ja són part del nou govern del consell insular). I això només ho farem engrescant a la gent (i a nosaltres mateixos)