Més enllà d’un festival
18 07 2007
Dos dies després d’acabar l’acampada, i després de descobrir que l’èsser humà té la capacitat d’hivernar com els ossos si s’ho proposen, és un bon moment per fer balanç de la 12ena edició de l’Acampada Jove
. Tanmateix no tindria massa sentit en aturar-se en les xifres d’assistència (similars a les de l’any passat), sinó anar un pas més enllà cap al vessant humà del festival politico-musical més important dels Països Catalans.
. Tanmateix no tindria massa sentit en aturar-se en les xifres d’assistència (similars a les de l’any passat), sinó anar un pas més enllà cap al vessant humà del festival politico-musical més important dels Països Catalans.Aquesta era la meua quarta acampada. La primera, la darrera que es va fer a la vila d’Arbúcies, des de la neutralitat d’anar de passeig i a gaudir de tres dies de festa. Les altres tres, ja des de l’organització de les JERC
nivells diferents a mesura que passa el temps, però sens dubte aquesta ha sigut la més intensa. Durant 3 dies, l’Espai Socialisme s’ha convertit en la meua llar, i el lloc que junt amb l’Isaac
haviem de fer anar tant bé com fóra possible. Dia a dia, hem vist crèixer, i finalment desaparèixer un poblat de gent vinguda de tot arreu, amb mil maneres de viure (o de no deixar fer-ho).
nivells diferents a mesura que passa el temps, però sens dubte aquesta ha sigut la més intensa. Durant 3 dies, l’Espai Socialisme s’ha convertit en la meua llar, i el lloc que junt amb l’Isaac
haviem de fer anar tant bé com fóra possible. Dia a dia, hem vist crèixer, i finalment desaparèixer un poblat de gent vinguda de tot arreu, amb mil maneres de viure (o de no deixar fer-ho).L’acampada Jove, per a les 500 persones de l’organització que estan a Sant Celoni durant aquells dies, i per molts altres que per mil motius no hi poden ser és molt més que un festival de 3 dies. És una tasca constant de mesos, de planificació, publicitat i mil i una encartellades, però també és el moment de fer una feina més estreta entre la militància d’arreu dels PPCC a la qual probablement no tornarem a veure en la seua majoria fins a l’11 de Setembre.
Jaume I ens va regalar un país llarg i estret i molt dificil d’articular. Nosaltres a poc a poc anem teixint xarxa i establint mil i un ponts cada vegada més resistents entre el nord, el sud, ponent, i un trosset de Mediterrani enllà. Per a la propera acampada aspire a una cosa només: que ningú s’estranye que els valencians de les JERC
anem a l’Acampada trepitjant fort (com em va preguntar algún acampat). Ho hem fet aquest any, i ho farem casa any fins que hagem de deixar de reclamar la nostra llibertat perquè l’haurem assolit.
anem a l’Acampada trepitjant fort (com em va preguntar algún acampat). Ho hem fet aquest any, i ho farem casa any fins que hagem de deixar de reclamar la nostra llibertat perquè l’haurem assolit.Anotacions relacionades:
Marta Vilalta: deu haver estat un somni 

Isaac Peraire: Acampada Jove! I ja en van 12! 

Bloc oficial de l’Acampada Jove : Treballar a l’Acampada Jove

ps: l’Ignasi Bosch, de les JERC d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, estrena bloc
, benvingut a la Blocosfera!
, benvingut a la Blocosfera!Etiquetes:acampada jove, JERC, treball en equip
Categories : Esquerra i les JERC



Comentaris Recents