El mem d’en Lluís

Llegesc al bloc de Lluís Pérez que li han enviat un mem d’aquests que has d’explicar 8 coses sobre tu, amb l’esperança que no em toque de rebre. Errada, al final del post ja em fa l’enviament dintre de “l’endogàmia republicana” que en diu ell. Dir-li, que no hi ha perill de replantejament de la nostra amistat ni plantege represàlies, malgrat la jugadeta.

1- M’encanta la Ciutat de València. No tinc tendències masoquistes ni res semblant. És la meua ciutat, m’hi he criat, i els seus carrers tenen un encant especial. També li dec la pressa de consciència, i la lluita diària cantonada a cantonada (literalment, i sinó vegeu les veritables guerres d’enganxines, cartells i guixades).

2- Aquests dies m’estic replantejant la meua relació amb el sofà, i reconec que estem arribant a un acord d’acostament progressiu. Aquest curs acadèmic i polític ha estat intens, tot i que no tinc res penjat per al setembre i passaré a quart de periodisme i per tant al segon cicle. Veure el calendari polític d’aquí a final d’any (el del 2008 no me’l plantege perquè ja hi ha eleccions directament), em fa reprendre més força la connexió amb el sofà i tots els derivats de la mandra (dormir, jeure, llegir, pel.lícules, família). És el moment de carregar piles perquè caldran més endavant.

3- Compartesc habitació tot i no tindre germans. No, no la compartesc amb cap èsser humà, però a sota el meu llit (es d’aquest que s’obre com el portamaletes d’un cotxe) hi ha decenes d’animalets i altres èssers de pelutx que he anat acumulant durant gairebé 21 anys. Hi ha algun a l’aire lliure, ara mateix el Grumpy (nan de pelutx enorme regal d’un amic) i en Pepe (res a veure amb cap andalús ni res semblant) os que va arribar a la família el mateix dia que jo i que ja està atrotinat.

4-Fa unes setmanes que he recuperat la dèria lectora, alenada per la necessitat de conèixer més el meu entorn, i tenim més eines per treballar. Estic acabant “l’Esquerra independentista avui”, després m’espera “Catalunya sota Espanya” i acabaré caient al “mirall escocès”, a més de recuperar algún document de treball.

5-Un dèria política?: combatre el regionalisme. Ja n’he parlat en aquest bloc amb l’ajut del Pep, un company i amic illenc . Em negue a creure que el País Valencià estiga perdut ni siga segon plat, i llance un avís a navegants: la dèria és altament contagiosa.

6-M’agraden molt el simpsons. tant, que tinc tentacions d’invertir una vesprada en anar a veure la pel.li al cinema. He vist els capítols més d’una vegada segur, i aquests dies em miraré la sèrie de 20 capítols que consideren els millors. Al racó català sovint faig servir iconetes de la maggie simpson (innocència però mala llet).

7- Tinc un vessant friki, com tot el món amb orelles i sabates, i sóc cofundadora de dos moviments que ja han caigut en desgràcia però que poden rebrotar en algun moment (tot i que no tenen cap pretensió a part de fer riure una mica). Parle dels Pingüins Units, i del moviment 22.22 (acrònim de València Valenciana, una paròdia dels 33, que pregonava la paella per tothom).

8- Falten pocs dies per al meu aniversari que és l’1 d’agost i en faré 21. Passaré la vespra (i al pas que anem, la nit, la matinada, el mati i el migdia) a la Valldigna (La safor), al concert d’Obrint Pas, la Gossa Sorda, Pirat’s, Sac de Gats i un parell de DJ’s, que es farà a Benifairó d la Valldigna, amb els companys d’Esquerra, les JERPV i els amics. La casualitat ha volgut que justament a Benifairó el 31 de juliol es faça el sopar Republicà per tancar el curs polític amb els companys d’Esquerra i les JERPV, que de ben segur serà un gran preludi al concert.

I ara el moment clau, passaré el mem (i/o marron) al Jordi Molinera, al Joan(et) Hornos, i al Pep Àrias. Sort i endavant!