Nafarroa-Orpesa de Mar: any zero

hi falten uns quants blocs de pisos a la foto

La parada vital pròpia de l’estiu, és un bon moment per mirar enrere. Fa pocs dies, vaig tornar al camping on passava els estius, on vaig aprendre a anar en bicicleta, a nadar i lloc que guarda mil aventures. Bé, de fet al mateix càmping tampoc, perquè fa uns anys va ser comprat per Marina d’Or Ciudad de vacaciones, per una sucosa suma de milions, davant la qual els centenars de famílies que poblavem aquell càmping poca cosa podíem fer.

En els anys que han passat, l’antic camí de les Amplàries, ha quedat convertit en el que molts dels resistents campistes anomenen “las colmenas”, blocs i blocs de pisos, que ni tant sols estan a prop de la platja. A banda i banda de la carretera fileres de palmeres al més pur estil hollywood, versió xancleta i parasol. Enrere queda un altre model de turisme, poc agresiu amb el territori i bastant més humà, on els campistes cooperavem entre nosaltres, i on feiem pinya per jugar a futbol, o alguns pares abnegats carregaven una bona colla de criatures al cotxe cap a la terrassa d’estiu a veure pel.lícules.

Allà, ens vam trobar amb uns d’aquells amics d’estiu. El Mikel, i sons pares són Navarresos i des de sempre viuen a Pamplona. El Mikel i jo ens hem fet una mica més grans…i ara compartim unes altres dèries. Què farem quan acabem d’estudiar, la situació del català a València i de l’Euskera a Nafarroa. Just aquell dia (no he pogut publicar aquest post des de dimarts per problemes amb el servidor del bloc), el PSOE acabava de vetar el govern de progrés a Navarra amb el PSN, NaBai i Izquierda Unida. Com a navarresos, estaven entre indignats i desolats. El canvi tant a prop i que la seua voluntat depenga de Madrid. La reflexió era clara: de què serveix què votem si decideixen a Madrid?.

La conversa em va servir per conèixer millor la situació de Navarra, i per veure que cada vegada més gent s’il.lusiona amb un projecte com el de Nafarroa Bai que a les generals completarà el seu primer cicle electoral de vida, per xarrar també de com va tot pel País Valencià que sembla que haja entrat embarrancat entre retrets d’uns forces polítiques a d’altres, de la meua pertinença a Esquerra i les JERC, i de l’Acampada Jove, i de coincidir amb el Mikel en alguns grups de música com Berri Txarrak o Betagarri.

Al final de la correguda, malgrat 600 kilòmetres pel mig, potser no hem anat a parar a punts tant diferents. És probable que acabem per trobar-nos una vesprada de cada estiu, a qualsevol altre indret, que no haja perdut la batalla contra la raó. O potser ens trobarem les dues famílies, en un camping resistent d’algun indret del Camí de les Amplàries. Ves a saber si algun d’aquests estius ens contarem il.lusionats que Nafarroa i el País Valencià han avançat uns quants passos més enllà i que la travessa del desert toca al final.

ps: Mentre escric aquestes línies, l’executiva de les JSE de Navarra, han plegat en bloc. Ja veurem com acaba tot.

Anotacions relacionades:

Anna Simó: Nafarroa Bye