El dia 10 iniciava unes petites vacances fora de casa. El que havia de ser un curs accelerat de “panxing”i “supervivència a la piscina”, va començar bastant malament. Trajecte d’Euromed València-Barcelona, 16.30 hores. El tren s’atura a Castelldefels. 25 minuts després, es fa patent que no és una parada per un semàfor (per allò de la manca d’informació). Finalment seguim el camí fins a Gavà, on ens espera una parada de 40 minuts més aturats al costat d’un rodalia ple de cares de desesperació. En arribar a Sants, hora i mitja més tard dels que toca, per la pèrdua d’una peça en un comboi de Talgo, vista la cua davant l’oficina, constate que és millor idea reclamar el bitllet a la tornada a casa, ja que hi ha 3 mesos per fer-ho.
Un trajecte de 3 hores esdevé un drama de gairebé 5. És irònic, doncs en arribar a Tarragona anavem per davant del temps previst, prova irrefutable, que es triga 3 hores en arribar perquè ADIF i Madrid volen. Dos dies després, llig al diari que l’any vinent el trajecte es farà en dos hores i mitja pel canvi de trens. Ara només cal, que alguna ment privilegiada pense perquè no hi ha el tram Castelló-Tarragona adaptat a l’alta velocitat. Si vols anar en Alta Velocitat fins a la Jonquera, has de passar per lògic i radial trajecte, Madrid-Saragossa-Lleida- Barcelona. Com sempre, primer anar a Madrid i després ja en parlem, quan ni tant sols cal una nova infraestructura que puga malmetre el territori, sinó adaptar-ne la ja existent. Misteris de l’Estat Centralista.
Ingènua de mi, em crec que el caos acabarà a Sants. Sincerament, crec que el Caos intern que pateix la ciutat de Barcelona és fins i tot més important. Rodalies que no paren a dins de la ciutat (encara que s’engeguen tard) i que obliguen a malabarismes de transbords en metros i autobusos especials. Una vegada més gent amunt i avall desconcertada. Els turistes ja mereixen un capítol especial. I un trajecte entre Sants i Badalona, costa una hora i mitja, sense avaria.
En encendre la tele, i seguint amb malabarismes, apareix la Ministra de Foment. Fa pocs dies que s’ha “deixat caure” per Barcelona, al més pur estil Benvingut Mister Marshall encara que no se sap ben bé a què. Li plouen les exigències de dimissió, però és una experta jugadora de frontó. Tant li fa que el seu partit, el PSOE tinga un nou incendi en la cursa cap a la revalidació del govern en les properes eleccions a Corts Espanyoles. Després de la desfeta de Navarra, les infrestructures a Catalunya (i a la resta de Països Catalans) fan aigües
L’Estat central i Centralista Espanyol, ha quedat definitivament amb el cul a l’aire. Els serveis, i cervells públics han embarrancat en la platja de vies. Al final de la correguda sempre ens toca surfejar la onada als mateixos, però els simptomes d’ofegaments són extrems, i arribarà la tempesta.
ps: Notícia de l’Avui interessant sobre la inversió en carreteres de l’Estat 
Comentaris Recents