El camí cap a nosaltres

        foto del concert (disculpeu la qualitat és pressa amb el mòbil)

 

                                     Saps bé que el teu somni ho és perquè sempre ho serà i viure amb ell és tant sincer com la tendresa de lluitar

La vida fugint (Cesk Freixas)

 

Divendres arribava la flama del correllengua a la Ciutat de València. Parada i fonda al casal del Russafa, fins al proper dia 8, quan farà una nova etapa amb els actes que es faran a Ca Revolta, al centre de València, amb l’actuació de Lilit i Dionís. Era un dia de retrobar-nos una vegada més al casal, després de l’estiu per iniciar un nou curs d’activitats.

El convidat aquest any al concert del Correllengua va ser el Cesk Freixas. De fet, curiosament el primer concert que hi vaig anar va ser al mateix casal, en una diada organitzada per Racó Català, i que va acabar amb l’enfrontament entre membres de la policia nacional i individus (persones seria massa generós) d’España 2000 pels carrers del barri. Divendres però, tranquil.litat absoluta a l’ambient però no a les inquietes i combatives lletres de les cançons.

El camí cap a nosaltres (autoeditat 2007) que podreu escoltar aquí, és el nou treball discogràfic del cantautor penedesenc. Una molt bona proposta musical i un cantautor a tenir en compte, en una nova generació de cantautors com el Feliu Ventura, Pau Alabajos, Sergi Contrí o el mateix Cesk freixas que s’entesten a trencar l’odiosa definició de “tipus agafat a una guitarra disposat a adormir el personal” que alguns tenen aferrada al cap.

Al Cesk, desitjar-li tota la sort en el seu camí musical, que de ben segur ens farà coindidir en algun altre lloc. El camí, no serà fàcil, però a la llibertat arribarem de ben segur.

València vol TV3 (mural de les JERPV)

La matinada de dimecres militants de les JERPV van dur a terme un mural en al nou llit del Túria a València. La zona a més, coincideix amb el traçat de la V30 un dels nusos de carreteres de la comarca de l’horta. El mural amb el lema ” Sí a Tv3″ coincideix amb la sentència que condemna a Acció Cultural del País Valencià a clausurar els repetidors de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió al País Valencià. A més els activistes de les JERPV van realitzar un altre mural amb el lema País Valencià i una estelada al mateix vial. Amb aquesta acció les JERPV refermen el seu compromís amb la reivindicació del manteniment de les emissions de TV3 al País Valencià

 

extret de : JERPV 

De la llibertat d’expressió

Portada del Deia relativa al “cas Mitrofan”

Tovallons i coberts volant. Aquest és l’estrany concepte que tenen militants i simpatitzants del PP sobre la llibertat d’expressió. Aquesta va ser la seua reacció a una acció absolutament pacífica de tres companys de les JERPV i Esquerra de Sueca, en mostrar un cartell amb el lema tant “incendiari” com “Sí a Tv3″ durant les emissions de Canal 9 en directe des del Concurs Internacional de Paelles de Sueca. Aquesta reacció només és fruit de la impotència de no poder controlar les consciències dels valencians i de veure la seua televisió interceptada per uns “rojos separatistas radicales catalanistas” (pronunciat tot seguit i sense respirar preferiblement).

A Girona mentrestant, el Rei anava de picnic i d’inauguració, mentre un grup nombrós de ciutadans convocats per col.lectius independentistes es manifestaven en contra de la visita. Al final la crema d’una fotografia del rei, provoca el pudor de socarrim cavernari de la Brunete Madrilenya que plena portades d’insults diversos.Ben mirat per als monàrquics confessos i militants no és un bon any. Primer en Mitrofan, os caigut a mans del rei, després la portada del Jueves, les fotos de la “leti” (en banyador ja veus quin drama…), la presumpta separació ( de iure perquè de factor, ja fa temps que corre que funciona) d’una de les infantes, i ara açò. I no només això, i el que és pitjor, el debat. Al congrés hi ha entrat avui mateix una proposició de les JERC, per retirar els delictes d’injúries a la Corona i d’ultratge a la Bandera. Sidral garantit, quan només es demana mantenir la igualtat de drets i deures de tots els ciutadans.Mentrestant a Sueca continua la polèmica sobre l’acció per reclamar les emissions de TV3. Uns que si no és el lloc per fer-ho (BLOC personificat en l’alcalde) i reprenen els joves posant-se al cantó de l’enemic quan els seus estàven a Xixona en un dels últims actes de resistència civil no violenta dels valencians (justament com l’acció de Sueca), altres amenaçant el personal incorrent en delictes amb perles com “miren tots els dies baix del cotxe abans d’agafar-lo” (militant del Pp Suecà dixit) per ensenyar un trist cartell confeccionat artesanalment pels meus companys, i els tercers incrèduls de la pèrdua de papers de la resta per reclamar una cosa que fins i tot recolzava el ple de l’ajuntament amb l’aprovació d’una moció de suport a les emissions.

Si cremar una foto és delicte, és que quelcom no va bé. Si demanar de complir les directives europees sobre “televisió sense fronteres” i mantenir la llibertat d’expressió és motiu d’amenaces de mort i cullerades al cap, alguna cosa patina. Si els ossos poden ser assassinats prèvia intoxicació etílica per un monarca de vacances, el món no gira com cal. I si els valencians no ens alcem tots i ens podem a la feina, perdrem l’oportunitat de ser lliures prompte.

ps: Raül Castanyer, company d’Esquerra de l’Horta estrena bloc

Canal 9, de nou la censura

A l’hora de dinar rep un sms, que em pregunta si he vist els informatius de canal 9. La resposta evidentment és que no, per manca de costum, però a més es donava el cas que feia poca estona que la III Escola d”Estiu d’Esquerra havia acabat. Tres joves suecans han mostrat al mig d’una connexió de l’informatiu de RTVV, un cartell amb el lema “Sí a TV3″. Tot seguit us reproduesc una notícia amb els fets. Als tres joves suecans, una abraçada ben forta, i ànims per aguantar els retrets que ja han arribat al mateix lloc dels fets per part de militants del PP, l’alcalde de Sueca (BLOC) i la treballadora de canal 9. Sembla que a més d’un a part de païr la Paella li costa digerir la llibertat d’expressió i el dret dels valencians de rebre la que també és la nostra televisió.

Reacció espontania a 47é concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca.

Aquesta vesprada en l’entrega del premis de la 47é concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca tres persones joves de Sueca que hi estàven present a la Sala han aprofitat per fer una reacció espontània als mitjans de comunicació de Canal 9 per reinvidicar les emissions de TV3. A la qual cosa, abans dels fets dues reporteres de l’esmentada cadena es dirigix en castellà a u d’ells per tal de detindre la reinvidicació. On explicava que si ensenyaven aquell cartell (fet a bolí i cartó) en directe podrien perdre la feina. Els tres joves de Sueca s’han negat i tot seguit pensat i fet, quan transmetien en directe el concurs de Sueca s’han plantat davant la camera per tal d’exercir la llibertat d’expressió que ací al País Valencià manca.

Tot seguit les taules del voltant (tot militants o simpatitzants del Partit Popular) han esclatat de ràbia i odi amb insults, crits i llançaments d’objectes (tovallons i culleres) a la taula on hi eren els tres joves. La resta de gent de la sala a l’esbrinar que passava es quedava mirant o bé aplaudint. Fins i tot, algun militant del Partit popular de Sueca s’ha dignat a dir als tres joves que “mireu tots els dies baix del cotxe”. Així fent alusió d’una amenaça típica de terroristes. Després van fardant amb la boca plena de democràcia en el Fòrum d’Ermua.

Per tant, la reacció ha estat per molts una sorpressa, perquè com sabeu molts TV3 ja té sentència dictada i ací a Sueca i com altres indrets del País Valencià hem estat valents per plantar cara a la por i a la política “d’això no toca”. Aleshores portarà cua durant uns dies i espere que servisca una lliçó per molta gent d’esquerres que s’anomenen uns quans polítics de Sueca que s’han amagat sota l’ala i a restat muts.

Uns dels presentadors del centarmen, David Gilabert, s’ha mosquejat perquè feia 15 anys que Canal 9 no venia a Sueca. El Batlle de Sueca, Joan Baldoví, ha dit que “han fet una mala campanya a TV3″. I jo em pregunte, Què culpa tenen els tres joves de que Canal 9 no visitarà Sueca? De la merda de televisió no cal tant d’abaixada de pantalons. Què fem mala campanya a TV3? I vostè que ha fet al respecte i quan toca fer-la?

extret del bloc de Jordi Manyes

11 de setembre: ara més que mai cap a la independència

Dimarts, com cada any, amb els companys de les JERPV vam fer cap a Barcelona per celebrar amb els nostres companys del Principat la Diada Nacional de l’11 de setembre. La bogeria de quedar la nit abans per sopar i agafar el bus quan encara és fosc, s’ha acabat convertint en un esbojarrat costum.

A mig matí, cap al Fossar de les Moreres. De nou ens hi vam trobar la intolerància ben present. A aquestes alçades encara hi ha gent que reparteix carnets de traïdor i que usa esforços, gent i infraestructura en escridassar altres independentistes. En fí ja s’ho faran. No només les JERC, en l’ofrena floral de cada any ens vam veure atacats. Hores més tard, l’ACVOT acusava Joel Joan d’enaltiment del territorisme per un míting fet al mateix fossar de les moreres, on va aprofitar per recordar la figura del recentment desaparegut Lluís Maria Xirinacs.

Del fossar, com molts centenars de catalans aquella dia, cap a la Fira d’entitats que organitza el col.lectiu Gent de Terra, any rere any. Allà, a l’stand d’Òmnium em vaig trobar amb “l’arxiconegut” blocaire Saül Gordillo que signava exemplars (foto del seu Flickr) de Nació.cat (el seu particular relat sobre l’arribada del .cat a les nostres vides). Moment també per trobar-me amb la gent de De Tot i Més i eines.cat que estrenaven paradeta de venda de samarretes, amb la qual vaig contribuir desinteressadament (bé a canvi d’un samarreta com tothom) i de xarrar una estona amb l’Èric Bertran que d’aquí a pocs dies tindrà a les llibreries el seu nou llibre “l’institut de la vergonya”.

Aquest 11 de setembre estava marcat més que mai pel fracàs immediat del procès estatutari que en el temps rècord de menys d’un any ja s’ha convertit en cendra (i encara queda l’enèssima retallada, ara a mans del constitucional). Aquests dies els defensors d’allò que en dèien Espanya Plural (dos conceptes irreconciliables vist com està el pati) corren per les clavegueres de la Moncloa. És el moment de fer un nou pas endavant seguint el model escocès, d’aglutinar una majoria social transversal, no només al voltant dels partits polítics independentistes, sinó també a través d’una societat civil forta i cohesionada (una de les nostres grans mancances), un empresariat favorable, i el suport de col.lectius de tot tipus.

Ara és l’hora de tornar a il.lusionar-nos, de posar les bases per afrontar, 300 anys després, una nova etapa. És precissament aquesta tasca d’engrescar a la gent per avançar cap a la majoria social, el principal repte que tenim per davant, tant a les institucions com al carrer. Amb aquest reflex, vam celebrar l’acte polític final de l’11 de setembre, que vaig tenir la sort de compartir, amb el Pere Aragonès, el Joan Ridao i el Joan Puigcercòs. (videos 1, 2, 3 i 4, facilitats per Lluís Soler, gràcies Lluís !)

Finalment, amb les forces justetes, vam fer cap a la Festa per la Llibertat, on actuaven els valencians Feliu Ventura i Obrint Pas. Un simptoma més que a Barcelona, l’11 de setembre, estem a casa.

 

ps: Pep, una abraçada!. Per fi hem topetat !

Avís a navegants

Després d’una fallada en el sistema de publicacions de video del bloc, us penge un video que quedava pendent de fa molt de temps

El món ho sabrà

 

Avui s’inicia la visualització massiva del documental subtitulat en anglès “Èric i l’exèrcit del Fènix” de Xevi Mató. A hora d’ara ja ha superat les 15.000 visualitzacions en un gran nivell d’implicació de la catosfera. Després de l’èxit de “jo vull un estat propi”, campanya que es va fer tot just fa un any i que ha donat lloc a la creació de la Xarxa de blocs Sobiranistes, i  del web Estatpropi.cat, que ja celebra les més de 13.000 adhesions que té, ara tenim de nou una gran oportunitat per a internacionalitzar el nostre conflicte amb l’Estat Espanyol.

Si sou usuaris de youtube, no dubteu de deixar comentaris, a marcar el video com a favorit, i a puntuar-lo perquè d’aquesta manera assolirà més ràpid la seua fita, arribar a ser dels videos més vistos del youtube.

De moment la campanya ja té ressó mediàtic, i avui és portada de l’edició digital del diari Avui, de Vilaweb i l’E-noticies, i el prestigiós professor Noam Chomsky ja ha denunciat la gravetat del cas de l’Èric.

trobareu més informació i un seguiment exhaustiu als blocs del Xavier Mir, i al bloc de Victor Alexandre. També us podeu adreçar al bloc i web de l’ Èric

I ara, Ca revolta

Detall de la finestra tirotejada

Desdejune amb la notícia que de nou Ca Revolta ha patit l’acció de l’extrema dreta. Aquesta vegada han anat un pas més enllà disparant amb una escopeta de perdigons contra un dels vidres de l’immoble del col.lectiu. Tenint en compte que hi havia gent dintre del local és un punt més en l’escala de salvatjades d’aquesta gent.

Per si el trasbals de trobar-te les pintades a la façana, i els trets en una de les finestres, la Policia Nacional (espanyola evidentment) va amenaçar els denunciants en marxar del lloc dels fets si es continuaven adreçant en català als agents, per tal d’interposar la corresponent denúncia.

Una vegada més es repeteix la mateixa història, la impunitat amb què aquesta mena de grups ataquen col.lectius, casals, i ciutadans i de nou la lesió dels drets lingüístics dels valencians. Dubte a destacar quina és la pitjor de les agressions, si la sobtada i violenta, o la silenciosa però igual d’agressiva i perjudicial no només per a la mala salut de ferro del català, sinó per a la nostra pròpia autoestima.

Diuen sovint que la lluita pels nostres drets col.lectius i nacionals és sorda i constant. I pot ser tinguen raó. Potser siga una lluita personal contra quasibé tot, constant, plena de decepcions i d’entrebancs. Però no és menys cert, que cada victòria entre els desencisos, plena tot l’espai en blanc. Com diria l’Ovidi: vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent…

Molts ànims i tot el meu suport a la gent de Ca Revolta