I ara, Ca revolta

Detall de la finestra tirotejada

Desdejune amb la notícia que de nou Ca Revolta ha patit l’acció de l’extrema dreta. Aquesta vegada han anat un pas més enllà disparant amb una escopeta de perdigons contra un dels vidres de l’immoble del col.lectiu. Tenint en compte que hi havia gent dintre del local és un punt més en l’escala de salvatjades d’aquesta gent.

Per si el trasbals de trobar-te les pintades a la façana, i els trets en una de les finestres, la Policia Nacional (espanyola evidentment) va amenaçar els denunciants en marxar del lloc dels fets si es continuaven adreçant en català als agents, per tal d’interposar la corresponent denúncia.

Una vegada més es repeteix la mateixa història, la impunitat amb què aquesta mena de grups ataquen col.lectius, casals, i ciutadans i de nou la lesió dels drets lingüístics dels valencians. Dubte a destacar quina és la pitjor de les agressions, si la sobtada i violenta, o la silenciosa però igual d’agressiva i perjudicial no només per a la mala salut de ferro del català, sinó per a la nostra pròpia autoestima.

Diuen sovint que la lluita pels nostres drets col.lectius i nacionals és sorda i constant. I pot ser tinguen raó. Potser siga una lluita personal contra quasibé tot, constant, plena de decepcions i d’entrebancs. Però no és menys cert, que cada victòria entre els desencisos, plena tot l’espai en blanc. Com diria l’Ovidi: vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent…

Molts ànims i tot el meu suport a la gent de Ca Revolta