11 de setembre: ara més que mai cap a la independència

Dimarts, com cada any, amb els companys de les JERPV vam fer cap a Barcelona per celebrar amb els nostres companys del Principat la Diada Nacional de l’11 de setembre. La bogeria de quedar la nit abans per sopar i agafar el bus quan encara és fosc, s’ha acabat convertint en un esbojarrat costum.

A mig matí, cap al Fossar de les Moreres. De nou ens hi vam trobar la intolerància ben present. A aquestes alçades encara hi ha gent que reparteix carnets de traïdor i que usa esforços, gent i infraestructura en escridassar altres independentistes. En fí ja s’ho faran. No només les JERC, en l’ofrena floral de cada any ens vam veure atacats. Hores més tard, l’ACVOT acusava Joel Joan d’enaltiment del territorisme per un míting fet al mateix fossar de les moreres, on va aprofitar per recordar la figura del recentment desaparegut Lluís Maria Xirinacs.

Del fossar, com molts centenars de catalans aquella dia, cap a la Fira d’entitats que organitza el col.lectiu Gent de Terra, any rere any. Allà, a l’stand d’Òmnium em vaig trobar amb “l’arxiconegut” blocaire Saül Gordillo que signava exemplars (foto del seu Flickr) de Nació.cat (el seu particular relat sobre l’arribada del .cat a les nostres vides). Moment també per trobar-me amb la gent de De Tot i Més i eines.cat que estrenaven paradeta de venda de samarretes, amb la qual vaig contribuir desinteressadament (bé a canvi d’un samarreta com tothom) i de xarrar una estona amb l’Èric Bertran que d’aquí a pocs dies tindrà a les llibreries el seu nou llibre “l’institut de la vergonya”.

Aquest 11 de setembre estava marcat més que mai pel fracàs immediat del procès estatutari que en el temps rècord de menys d’un any ja s’ha convertit en cendra (i encara queda l’enèssima retallada, ara a mans del constitucional). Aquests dies els defensors d’allò que en dèien Espanya Plural (dos conceptes irreconciliables vist com està el pati) corren per les clavegueres de la Moncloa. És el moment de fer un nou pas endavant seguint el model escocès, d’aglutinar una majoria social transversal, no només al voltant dels partits polítics independentistes, sinó també a través d’una societat civil forta i cohesionada (una de les nostres grans mancances), un empresariat favorable, i el suport de col.lectius de tot tipus.

Ara és l’hora de tornar a il.lusionar-nos, de posar les bases per afrontar, 300 anys després, una nova etapa. És precissament aquesta tasca d’engrescar a la gent per avançar cap a la majoria social, el principal repte que tenim per davant, tant a les institucions com al carrer. Amb aquest reflex, vam celebrar l’acte polític final de l’11 de setembre, que vaig tenir la sort de compartir, amb el Pere Aragonès, el Joan Ridao i el Joan Puigcercòs. (videos 1, 2, 3 i 4, facilitats per Lluís Soler, gràcies Lluís !)

Finalment, amb les forces justetes, vam fer cap a la Festa per la Llibertat, on actuaven els valencians Feliu Ventura i Obrint Pas. Un simptoma més que a Barcelona, l’11 de setembre, estem a casa.

 

ps: Pep, una abraçada!. Per fi hem topetat !