Amb la desfeta d’Almansa, més de perdre el nostre autogovern, ens va caure “en penyora” una de les famílies més infectes de la nostra història: començaven a regnar els borbons…i encara hi són. Aquest estiu arran de la publicació de la portada del Jueves, segrestada (motllos inclosos) per l’Audiència Nacional, s’ha revifat de nou, i amb una intensitat que mai havia vist, intensificada més encara si es pot per la crema de fotos del rei arreu del territori, el debat sobre la monarquia.
De fet, tota aquesta tropa hereva de Franco, i que encara regnen per la gràcia de déu s’ha converint en el símbol de la unitat d’Espanya. Al final de la correguda el debat intens monarquia sí o monarquia no, s’està escorant cap a Espanya sí o Espanya no. Aquests dies sembla que caiga de nou el debat sobre el cap de l’Estat quan fa anys i panys que es batalla a les institucions des d’on es pot, com per exemple al Congrés, per aclarir com a mínim el nivell de parasitatge dels borbons.De nou amb unes eleccions generals a la cantonada, la crispació política i el debat sobre el model d’estat són eix de campanya. Banderes, himnes nacionals, i rei acabaran sent les eines d’una cursa electoral en qui guanyarà qui es demostre més patriota espanyol. En els últims mesos, aquesta ofensiva espanyolista s’ha intensificat des del mateix govern espanyol. Aquelles campanyes institucionals de ministerio de…acaben per dir gobierno de España, sense manies, sense complexos.
Sempre he tendit a abolir el terme “anti” del meu vocabulari, i em considere més republicana que antimonàrquica, perquè sobre el fet republicà va més enllà de tenir un borbó, dos, vint-i-dos o cap, ja que també cal tenir en compte els valors de la igualtat i la solidaritat tant allunyats per altra banda de la monarquia per molt parlamentària que siga. La crema de fotos, no és més que un simptoma d’una veritable problema d’una institució desfasada que a cada dia que passa els ciutadans li trobem menys sentit.
La unitat d’Espanya uneix aquestes setmanes esquerres i dretes (com han fet des que van signar la constitució), i tota anomalia serà perseguida fins que passe el Març, tant hi fa que es viole el dret de llibertat d’expressió o de secret professional (sobretot en el cas del Jordi Ribot, obligat sota amenaça de pressó a donar a la justicia les fotos que havia prés en una de les concentracions). Mentrestant govern/oposició/pretendents al tron de la moncloa i monarquia de la maneta. Una simple qüestió de supervivència
Comentaris Recents