Nafarroa Sí, València Bai

El dissabte de mati, a la sala d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València no hi cabia ni una agulla. L’ocasió bé s’ho mereixia: Uxue Barkos, diputada al Congrés dels Diputats per la coalició Nafarroa Bai ens acostava la realitat de Nafarroa, convidada per Esquerra. És terriblement senzill, caure en la trampa dels mitjans de comunicació sobre la situació de Nafarroa, com també ho és caure en la imatge que es pot transmetre enfora des del País Valencià.

Tot i que la situació a Nafarroa i a València és diferent (mai hi ha dos processos, ni dues situacions iguals), sí que guarda certes similituds que arriben en alguns casos a l’absurd. Corre el rumor per Nafarroa que els Bascos aniran a menjar-se els espàrrecs dels navarresos (tal i com ens contava a tall d’anècdota). Tota similitud o coincidència amb aquell altre rumor que diu que els catalans ens volen furtar la paella als valencians és pura coincidència, o invenció comuna d’algun ideòleg de l’espanyolisme amb obsessions culinàries.

La situació de l’Euskera a Navarra ratlla també la bogeria. Dividida en tres zones, una es considera bascòfona, l’altra no bascòfona, i la del mig es resol amb un enigmàtic i boirós, zona mixta. Al primer et pots escolaritzar en euskera, al segon només en castellà a la xarxa pública o bé amb centres que a hores d’ara al.legals, i al mig, pots intentar-ho però és quasi segur que no hi haurà places. A València curs escolar rere curs escolar ens trobem amb falta de places amb docència en valencià, malgrat les peticions dels propis centres, dels pares i de la sempre combativa Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, de tenir nous itineraris docents en valencià (no existeix un sistema d’immersió com al Principat, sinó dos sistemes educatius diferents, un en castellà i l’altre en català).

Enmig d’especulacions sobre la suposada venda de Nafarroa que pretenia Zapatero, Nafarroa Bai, una taula de 5 potes, com la va definir Barkos, ha aconseguit el que semblava impensable: el trencament de l’Status Quo. La unió de Aralar, PNB. EA, i Batzarre i l’arribada al projecte d’independents que no formen part de la cap de les formacions com la mateixa Uxue Barkos, els ha convertit en segona força, això sí, amb un amplíssim camí per a correr vist com està el pati en la política navarresa. Tothom s’ha sentit traït. Els votants del canvi, pel govern del PSN i UPN, però també els votants populars que han vist que es pactava el govern de casa seua al mateix “dimoni socialista” que els havia de vendre. Finalment però, tota la il.lusió de trencar l’interminable govern d’UPN (que competeix en crueltat i despreci amb el PP-CV), ha acabat convertint-se en el fantasma que va fer treure a la mateixa UPN milers de persones al carrer. S’ha consumat la venda de la voluntat de Navarra i dels navarresos, a Espanya, una vegada més.

Als valencians, pel nostra cantó, encara ens queda moltíssima més feina. Tornar a il.lusionar a la gent després del 27-M i de la fallada d’un projecte de coalició, sense una ferma voluntat de construir quelcom sòlid, i que ni tant sols ha sobreviscut els mítics 100 dies de gràcia. Tampoc caiguem en el derrotisme, llar de tants i tants valencians aquests últims mesos. Els navarresos han fet via, i estan a meitat camí. Nosaltres també arribarem a Ítaca.

Renovar-se o resistir!

Amb l’arribada del nou curs i ara que falten pocs dies per la diada nacional del País Valencià del 9 d’octubre és un bon moment per a un petit canvi d’imatge d’aquest espai. L’aventura blocaire iniciada fa una mica més d’un any ja s’ha convertit en un sa costum, i ara el següent repte serà incrementar una mica la periodicitat dels articles. L’actualitat va que vola (i us ho diu una estudiant de periodisme atabalada) i demana sovint de parar una mica i reflexionar sobre el teu voltant.

Des d’aquest espai, vull donar les gràcies a l’Aner Sertutxa pel disseny de la nova capçalera de l’Espurna del Sud. A part de fer-nos coneixedors mutus de les realitats d’Euskal Herria i dels Països Catalans, també som còmplices de batalles croentes amb el photoshop. Eskerrik asko !!!