Després de la tormenta arriba la calma (i no parle només de pluges)

 Pont de Beniarbeig destruit per la crescuda del riu Girona

    La premsa d’aquest cap de setmana va ben plena de balanços. La del País Valencià, malauradament parla d’habitatges destruits (més de 300), de pèrdues econòmiques i el més dolorós, les pèrdues humanes i sentimentals. Dintre del desastre i l’imminent arribada de pluges de milions (que ja veurem quan cobraran, perquè recordem que avui 14 d’octubre de 2007 encara no s’han cobrat les indemnitzacions per la “pantanà de Tous”), hi ha una nota per a la preocupació. Després de la riada d’avui fa tot just 50 anys, a València, es va optar per desviar el cabal del Túria per fora de la ciutat, en el que es va anomenar el Pla Sud. Doncs bé,segons la informació que avui publica el Levante-EMV, aquest pla sud, només té 40 cm de marge més per desbordar-se que l’antic llit, amb l’agreujant que el creixement de València, Xirivella i Quart de Poblet s’ha fet precissament cap a la vora del nou llit del Túria.

    Aquest cap de setmana podem tornar a veure l’antiga albufera de Calp (Marina Baixa) tal i com estava fa uns anys, però ara resta encerclada per edificis de 20 plantes a la vora mateix del penyal d’Ifach, que encara li donen un toc més tètric a la destrucció de la riuada més greu des del 57. Curiosament 50 anys justos després. La irracionalitat de les construccions, i la manca de manteniment de llits de riu, barrancs i rieres tenen també part de culpa en el desastre, com li de denunciava agrament una veïna als consellers desplaçats a la zona.

Per un altre cantó, arriben també els primers balanços de la participació de la Cultura Catalana de Frankfurt. Ahir mateix em queia a les mans alguns díptics informatius de laparticipació de Catalunya a la Fira, que m’havien portat uns familiar que han visitat Alemanya aprofitant els dies de festa. Crec que el millor baròmetre de la bona acollida de la cultura catalana, ha sigut la invitació a la Biennal de Venècia del 2009, un encontre on només hi poden anar Estats tret de poquetes escepcions com Escòcia i Gal.les i ara la cultura Catalana.

De nou després de la tempesta de la participació o no d’autors que escriuen en castellà a la Fira de Frankfurt els bons resultats de la fira a nivell de projecció de la cultura catalana a l’exterior ha fet callar la remor. Caldrà veure doncs si es repeteix la cridoria amb la participació a la biennal. Més enllà d’uns autors o altres, cal no ser ingenus i saber que allò que provoca realment alèrgia entre l’espanyolam i per extensió a la bruneta mediàtica no és més que el perill que supose per a la seua sagrada unitat d’Espanya la projecció internacional de la cultura catalana com a exponent dels Països Catalans, encara que malauradament amb el govern valencià de cul. Caldrà seguir teixint complicitats a l’exterior per fer passos cap a la llibertat.