Dels espanyols i l’independentisme
17 10 2007Avui els mitjans de comunicació en van plens, i el youtube fa fumera de les visualitzacions
. Ahir TVE recuperava un format que ja havia donat bons resultats en les seues dues anteriors emissions amb el president del Govern i el cap de l’Oposició. Ara l’espai es donava als tres partits següent en l’arc parlamentari espanyol, Izquierda Verde, Convergència i Unió (més coneguda amb la patrimonialització prepotent de grup parlamentari català) i Esquerra.
. Ahir TVE recuperava un format que ja havia donat bons resultats en les seues dues anteriors emissions amb el president del Govern i el cap de l’Oposició. Ara l’espai es donava als tres partits següent en l’arc parlamentari espanyol, Izquierda Verde, Convergència i Unió (més coneguda amb la patrimonialització prepotent de grup parlamentari català) i Esquerra.Els darrers anys, ben bé des que es va produir el gran salt d’Esquerra en passa de 12 a 23 diputats al Parlament de Catalunya, han estat marcats pel continu assetjament mediàtic contra Esquerra. Assetjament i evidentment tergiversació de tot allò que es deia i feia (no cal recordar els linxaments contra el president d’Esquerra per la seua reunió a Perpinyà, o l’afer de les cartes financeres amb el Xavier Vendrell). Ahir doncs, era el moment de invocar els fantasmes per part dels “entrevistadors” i llençar-los a la cara del President d’Esquerra.
L’interés per als que ja som independentistes era precissament aquesta, veure la projecció que té l’independentisme a la resta de l’Estat Espanyol. Les sospites es van confirmar de totes, preguntes plenes de tòpics i falsetats (on s’ha vist que algú li diga a una altra persona com es diu !). Els temes recurrents, el futbol (deu nos guard si aquesta és la màxima preocupació del personal!!), Perpinyà, ETA, i la persecució de la llengua castellana a Catalunya (qui persegueix a qui).
Davant tot plegat, un brillant Carod. Tot i les crítiques que se li poden fer, quan l’encerta de ple també cal dir-ho. Més proper que la resta de convidats a les persones però sense perdre ni un bri de contundència en allò que des d’Esquerra defensem. Al senyor de Riba-roja a que li treia la son l’annexió de València als Països Catalans, dir-li que a mi em passa igual. Si volem viure en la radicalitat democràtica, acabarem als Països Catalans. No per annexió sinó per voluntat. Els valencians seram allò que voldrem ser, per tant serem lliures.
Etiquetes:Carod, independentisme, TVE
Categories : independentisme



Comentaris Recents