Dels espanyols i l’independentisme

17 10 2007
Avui els mitjans de comunicació en van plens, i el youtube fa fumera de les visualitzacions. Ahir TVE recuperava un format que ja havia donat bons resultats en les seues dues anteriors emissions amb el president del Govern i el cap de l’Oposició. Ara l’espai es donava als tres partits següent en l’arc parlamentari espanyol, Izquierda Verde, Convergència i Unió (més coneguda amb la patrimonialització prepotent de grup parlamentari català) i Esquerra.
Els darrers anys, ben bé des que es va produir el gran salt d’Esquerra en passa de 12 a 23 diputats al Parlament de Catalunya, han estat marcats pel continu assetjament mediàtic contra Esquerra. Assetjament i evidentment tergiversació de tot allò que es deia i feia (no cal recordar els linxaments contra el president d’Esquerra per la seua reunió a Perpinyà, o l’afer de les cartes financeres amb el Xavier Vendrell). Ahir doncs, era el moment de invocar els fantasmes per part dels “entrevistadors” i llençar-los a la cara del President d’Esquerra.
L’interés per als que ja som independentistes era precissament aquesta, veure la projecció que té l’independentisme a la resta de l’Estat Espanyol. Les sospites es van confirmar de totes, preguntes plenes de tòpics i falsetats (on s’ha vist que algú li diga a una altra persona com es diu !). Els temes recurrents, el futbol (deu nos guard si aquesta és la màxima preocupació del personal!!), Perpinyà, ETA, i la persecució de la llengua castellana a Catalunya (qui persegueix a qui).
Davant tot plegat, un brillant Carod. Tot i les crítiques que se li poden fer, quan l’encerta de ple també cal dir-ho. Més proper que la resta de convidats a les persones però sense perdre ni un bri de contundència en allò que des d’Esquerra defensem. Al senyor de Riba-roja a que li treia la son l’annexió de València als Països Catalans, dir-li que a mi em passa igual. Si volem viure en la radicalitat democràtica, acabarem als Països Catalans. No per annexió sinó per voluntat. Els valencians seram allò que voldrem ser, per tant serem lliures.